Fent servir els seus drakkar, els víkings van creuar l’oceà Atlàntic i es van instal·lar al que actualment és el Canadà fa com a mínim mil anys, el 1021, segons un nou estudi que ha revelat la data més antiga que es coneix de presència europea al Nou Món. Analitzant objectes de fusta d’un poblat de Terranova –la Vinland dels víkings– que no s’havia datat fins ara , s’ha aconseguit, a més, trobar proves dels que sembla que van ser els primers humans a arribar a Amèrica travessant l’Atlàntic, ja que els pobles indígenes ho van fer per l’altre costat, per l’estret de Bering.
Els científics han arribat a aquestes conclusions, publicades a la revista ‘Nature’, gràcies a dues fonts curioses: fusta tallada i una tempesta solar de fa més de mil anys. En arribar a Vinland, els víkings van tallar arbres fent servir les seves destrals de metall, una tecnologia desconeguda pels nadius de la regió. Aquesta fusta, a més, té marques als anells que indiquen clarament els efectes d’una tempesta solar que va tenir lloc l’any 993 i que s’han trobat en arbres de tot el món. A partir d’aquí, i comptant els anells després de la tempesta, els investigadors han arribat a la conclusió que la fusta amb què es va construir el poblat va ser tallada exactament l’any 1021.
El número de viatges a Amèrica que van fer els víkings continua sent un misteri, com quant de temps s’hi van estar, tot i que no sembla que fos gaire. Tot i això, hi ha proves que van explorar zones al sud de Terranova. Aquests viatges pel Nou Món van ser recollits a les llegendes escandinaves, barrejats amb molts elements de ficció i fantasia, però fins i tot expliquen algunes possibles trobades amb nadius americans, tant amistoses com violentes. Gràcies a aquest darrer descobriment, es podran estudiar millor els cicles mítics i, fins i tot, proposar possibles dates als fets que s’hi relaten.
