La destrucció d’una ciutat a causa d’un meteorit, origen del mite de Sodoma i Gomorra

L'impacte de l'asteroide podria haver alliberat l'energia de mil bombes atòmiques com la d'Hiroshima

La ciutat de Tall el-Hammam, al nord-est de la Mar Morta, va ser una de les més grans de l’Orient Mitjà. Pels volts del 1650 abans de Crist, la població era cinc vegades més gran que Jericó i deu vegades més que Jerusalem, en un moment on la regió era un dels pols de desenvolupament humà més gran del nostre planeta. De fet, és per això que se la coneix com “el bressol de la civilització”. Aquella ciutat, però, va desaparèixer de sobte, i les darreres proves que apunten a l’impacte d’un meteorit també suggereixen que podria haver estat l’origen del mite de Sodoma i Gomorra, les ciutats bíbliques destruïdes per la còlera de Déu.

A l’estrat geològic corresponent a l’època, hi ha un espai d’un metre i mig que va cridar l’atenció dels investigadors. Més enllà de les restes que s’espera de la destrucció causada per una guerra o un terratrèmol, s’hi han trobat fragments d’argila fosa fins a convertir-se en vidre, totxanes amb bombolles i materials de construcció parcialment fosos, cosa que apunta a un esdeveniment que va causar temperatures altíssimes, de més de 2.000ºC, que amb la tecnologia del moment, no era possible assolir. Tot plegat apunta a una gran explosió al cel, semblant a la de Tunguska, que el 1908 va arrasar una gran extensió de bosc siberià. Si hagués passat damunt d’una ciutat, l’exposió hauria destruït completament la població, deixant rastres semblants als observats a Tall el-Hammam. Allà, a més, la desarticulació i la fragmentació de les restes humanes dóna encara més força a aquesta teoria. Tot plegat és explicat en un article publicat a la revista ‘Nature’.

Una altra representació de la destrucció de Sodoma i Gomorra, obra de Pieter Schoubroeck
Una altra representació de la destrucció de Sodoma i Gomorra, obra de Pieter Schoubroeck

Una altra troballa curiosa és la de quars esquedat, que només es forma en condicions d’una pressió altíssima, i les altes concentracions de sal, que podria haver vingut de la Mar Morta, molt propera i que també podria haver estat afectada per l’explosió, que també podria ser la causa de la destrucció de les ciutats properes de Tall-Nimrin i Tell es-Sultan, que algunes teories proposen que correspon a la Jericó bíblica. La sal, a més, podria haver quedat registrada al relat del Gènesi: mentre fugen de Sodoma, advertits per dos àngels, l’esposa de Lot es gira per mirar la ciutat i és convertida en una estàtua de sal, tot plegat mentre plou foc del cel i tot queda absolutament arrasat.

Nou comentari