Els mamífers enormes que dominaven l’Edat de Gel, com ara els mamuts i els rinoceronts llanuts, van extingir-se molt més tard del que s’havia cregut fins ara. De fet, van conviure amb els humans durant desenes de milers d’anys i, quan van desaparèixer, les primeres grans civilitzacions humanes –Egipte, Sumèria, la vall de l’Indus, la Xina…– ja feia força segles que existien. No estem parlant de poblacions aïllades, com la que va sobreviure a l’Àrtic fins fa 4.000 anys, sinó de mamífers gegants que vivien a Sibèria al segle XIX a.C. després de la construcció de la Gran Piràmide de Giza, el monument megalític de Stonehenge o el Gran Zigurat d’Ur.

Un article publicat a ‘Nature’ presenta els resultats d’un estudi de 10 anys que ha analitzat més de 500 mostres de permagel i sediments a 73 indrets diferents, no només de Sibèria sinó també del Canadà, Alaska o Escandinàvia. L’ADN trobat demostra que fa 3.900 anys, a Sibèria encara hi havia mamuts fa 3.900 anys, 6.000 més tard del que es donava per fet fins ara. Pel que fa als rinoceronts llanuts, van viure fins fa com a mínim 9.800 anys, en comptes dels 14.000 que es donaven fer fet.

Reproducció de tigres de dents de simitarra alimentant-se d'un petit mamut | Mauricio Antón
Reproducció de tigres de dents de simitarra alimentant-se d’un petit mamut | Mauricio Antón

Segons sembla, la desaparició definitiva va tenir lloc quan a les darreres estepes dels mamuts es van convertir en torberes a causa d’un augment general de la temperatura i la humitat. El cas és el mateix, també, amb els cavalls i els bisons de les estepes. Si bé l’ADN s’acostuma a extreure de restes òssies, la tecnologia ara permet trobar restes de material genètic al sòl, ja siguin provinents d’orina, femta, sang, pèls… Si n’hi ha prous, es pot arribar a identificar el seu origen i, per l’estrat geològic en què es troba, afinar molt més el moment en què va viure. Aquest estudi també ha permès conèixer l’evolució dels ecosistemes àrtics durant 50.000 anys, i donar pistes sobre què va causar la desaparició dels mamuts llanuts.

Fins ara, les dues teories principals eren la caça massiva per part dels humans o la incapacitat per adaptar-se al canvi climatic que va seguir la fi de l’Edat de Gel. Segons les dades obtingudes, va ser el segon cas, ja que l’evolució de les regions on vivien i una convivència tan llarga amb els humans dóna suport a aquesta teoria. En fondre’s el glaç, es van formar rius, llacs, aiguamolls… i la vegetació es va reduir, deixant els mamuts sense prou aliment. Del que no se sap gairebé res, però, i caldrà continuar estudiant, és sobre la relació i la convivència, precisament, entre els nostres avantpassats i aquests animals gegantins.

Nou comentari