El debat sobre si els dinosaures tenien la sang freda –com els rèptils– o bé calenta –com els ocells– fa dècades que dura. Ara, un equip de l’Institut de Tecnologia de Califòrnia (Caltech), als Estats Units, sembla que ha trobat la resposta definitiva. El seu darrer estudi, els resultats del qual han publicat a la revista ‘Nature’, conclou que la immensa majoria d’aquells animals enormes tenien la sang calenta, tot i que hi havia algunes excepcions destacables.
La clau d’una resposta difícil d’obtenir
La clau per determinar si un dinosaure tenia la sang freda o calenta, afirmen, és al seu metabolisme. Mentre els animals de sang calenta necessiten molt oxigen i moltes calories per mantenir la temperatura del cos, els de sang freda, que s’escalfen amb el sol, respiren i mengen proporcionalment menys.
En base a això, s’havien provat diverses maneres de respondre aquesta gran pregunta, com ara analitzar els anells de creixement dels ossos o buscar-hi alguns isòtops d’elements químics concrets. Tot plegat, però, no dóna bons resultats, ja que la fossilització pot alterar aquests marcadors i, a més, les anàlisis d’aquest tipus danyen els fòssils i, per tant, no es poden fer de manera generalitzada.
L’equip de Caltech, en canvi, ha trobat un nou mètode per conèixer el metabolisme dels dinosaures: buscar els residus que forma el cos quan l’oxigen entra al cos i reacciona amb diverses molècules com proteïnes, sucres i greixos. La quantitat de residus present, que apareix com a taques negres als fòssils, és un indicador del ritme de la respiració i, per tant, de si un animal era de sang calenta o freda. Aquestes molècules, a més, són molt estables i no es dissolen en aigua, de manera que són confiables.
Resultats clars
Els investigadors van analitzar els fèmurs de 55 animals diferents, 30 extingits i 25 de moderns, entre els quals hi havia dinosaures, pterosaures, rèptils marins antics i també ocells, mamífers i llangardaixos moderns. Fent servir un espectroscopi d’infraroigs, van poder quantificar la presència de residus de la respiració als fòssils i els van comparar amb la velocitat del metabolisme dels animals moderns per deduïr la dels extingits.
Els resultats apunten clarament que la immensa majora de dinosaures tenien un metabolisme ràpid, sovint més que el dels mamífers, que tenen una temperatura corporal d’uns 37ºC, i més a prop dels ocells, que la tenen al voltant dels 42ºC. Així doncs, sembla clar que els dinosaures tenien temperatures corporals semblant a les d’aquests darrers, amb excepcions com els ornitisquis, l’ordre a què pertanyen el triceratops i l’estegosaure, que probablement eren de sang freda.
Implicacions importants
El fet de tenir un metabolisme ràpid sovint ha estat proposat com una explicació per a la supervivència dels ocells fa 66 milions d’anys, durant la gran extinció que va acabar amb els dinosaures. Aquesta teoria, doncs, és falsa, ja que si fos així la majoria de dinosaures haurien sobreviscut. Així doncs, aquest descobriment canviarà completament la idea que tenim de la biologia i el comportament de molts d’aquests animals.
