Els pterosaures, els grans rèptils voladors de l’era dels dinosaures, estaven coberts de plomes. Un nou estudi, publicat a la revista ‘Nature’, ha posat punt i final a un dels debats més grans al voltant d’aquests animals, demostrant no només que tenien plomatge de colors variats sinó que, a més, podien controlar-lo per crear patrons amb pigmentacions diferents, com fan els ocells moderns.
Un pterosaure amb cresta
L’animal que ha permès arribar a aquesta conclusió és un Tupandactylus imperator, un pterosaure de fa 115 milions d’anys trobat al que a dia d’avui és el Brasil. En examinar-ne atentament la cresta, els investigadors, liderats per Aude Cincotta del University College de Cork (República d’Irlanda), es van adonar que a la part inferior hi havia dos tipus de plomes diferents.
Les primeres eren curtes i molt punxegudes, més semblants a pèls, mentre que les segones, esponjoses i amb ramificacions, s’assemblaven molt més a les dels ocells actuals. Aquest descobriment va sorprendre molt els investigadors, ja que acabaven de trobar la prova definitiva per acabar el debat de si els pterosaures tenien plomes o no.
Varietat cromàtica
L’estudi de les plomes amb microscopis electrònics fins i tot van revelar que s’havien conservat melasonomes, és a dir, grànuls de melanina de formes diferents segons el tipus de plomes a què s’associaven. De fet, fins i tot van trobar restes de color en els teixits tous que s’havien conservat.
Sabent que en els ocells actuals el color de les plomes es relaciona molt amb la forma dels melanosomes, aquest descobriment apunta a que els pterosaures tenien la capacitat de controlar els colors de les seves plomes, formant patrons que els podrien haver servit com a forma de comunicació.
Fins ara, els científics que defensaven que els pterosaures tenien plomes pensaven en una coberta per aïllar-los, no pas d’una fet de tipus de plomes diferents i amb colors marrons, negres, vermells, grisos… Aquesta característica, a més, indica un avantpassat comú plomat entre els dinosaures i els pterosaures, que podria haver aparegut fa 250 milions d’anys, a principis del Triàssic. Tots, a més, es van extingir en el mateix moment, fa 66 milions d’anys.
Una utilitat prou coneguda
Pel que fa al Tupandactylus, un animal de cinc metres d’envergadura, amb un cap enorme però esdentegat i una cresta gegant amb patrons de color, no se sap per què feia servir la varietat cromàtica. Potser, com a alguns ocells, li servia pels rituals d’aparellament i, per tant, tenia un paper en la selecció natural. Potser, de fet, en els dinosaures feia la mateixa funció.
Tot i que pot resultar molt difícil d’esbrinar, aquesta troballa obre tota una nova línia per investigar.
