Unes restes fòssils d’australopitec trobades a una cova de Sud-àfrica han estat datades en entre 3,4 i 3,6 milions d’anys, un milió més del que s’havia pensat fins ara. Publicat en un article a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’, aquest descobriment sacseja la comprensió que teníem fins ara de la història de l’evolució humana. Segons la nova datació, aquests fòssils, trobats a la cova Sterkfontein, resulten ser més antics que la famosa Lucy, descoberta el 1979 a Etiopia.
El trencaclosques dels australopitecs
Com Lucy, doncs, aquests fòssils també pertanyen a individus del gènere Australopithecus, les primeres restes adultes dels quals van ser trobades, precisament, a la mateixa cova Sterkfontein el 1936. Des d’aleshores a la cova, que és a 50 quilòmetres al nord de Johannesburg i forma part del Bressol de la Humanitat, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, s’hi han trobat centenars de fòssils de membres d’aquest gènere i, a tot el conjunt de coves de la zona, s’hi poden observar 4 milions d’anys d’evolució dels nostres avantpassats. Una de les troballes més importants fetes allà és ‘Little Foot’, un exemplar considerat “la pedra Rosetta dels humans primitius”.
La datació, però, resulta complicada, i és per això que a vegades l’ús de mètodes més precisos sembla que faci girar la història de l’evolució. En aquest cas, en comptes de ser del final de l’era dels australopitecs, aquestes restes han resultat ser del principi, cosa que pot voler dir que, en comptes que els del sud del continent fossin descendents dels de l’est (a què pertanyia Lucy) podrien tenir un avantpassat comú.
Un mètode de datació que ve de l’espai
Per datar les restes, es van fer servir el que s’anomenen núclids cosmogènics, partícules radioactives molt rares que es formen a l’interior de grans de mineral a causa dels raigs còsmics que arriben de l’espai. Com que aquest procés no pot tenir lloc a l’interior d’una cova, el seu període de desintegració indica en quin moment va quedar sota terra juntament amb els cossos dels australopitecs.
Gràcies a un avenç fet l’any 2014, la mesura d’aquests núclids és molt més precisa que abans i, per tant, pot ser una gran ajuda a l’hora de datar fòssils en indrets amb una geologia complexa i que han estat ocupades durant milions d’anys, com és el cas de les coves de Sterkfontein. Amb aquest sistema, doncs, s’obre una nova porta per ampliar el coneixement sobre els nostres avantpassats i, com és en aquest cas, a corregir errades del passat.
