Un equip d’investigadors ha descobert, gràcies a l’anàlisi de restes trobades al nord de l’Irak i a Grècia, la gran complexitat de la gastronomia de l’Edat de Pedra. Segons un article que han publicat a la revista ‘Antiquity’, això és cert tant pels humans moderns com també pels b que, fa 70.000 anys, ja menjaven llegums cuits. Els seus processos de cuina eren prou elaborats, amb diverses passes, i combinaven diversos tipus d’aliments a la seva dieta.
Tècniques de cuina antiguíssimes
Els fruits secs silvestres, els pèsols, un llegum de l’espècie de les fabàcies i diversos tipus d’herbes eren combinats amb mongetes o llenties i, fins i tot, amb mostassa silvestre. Per donar-los un gust menys amargant, els ingredients eren submergits en aigua triturat o aixafats, cosa que també permetia treure’n la closca.
Aquestes tècniques sembla que són molt antigues ja que, tant a les restes de l’Irak, de neandertals de fa 70.000 anys i d’humans de fa 40.000 anys; com a les de Grècia, d’humans de fa 12.000 anys, s’han trobat plantes i s’han identificat maneres de cuinar-les molt semblants. Això fins i tot podria fer pensar en una tradició culinària heretada al llarg de desenes de milers d’anys i que podria haver passat d’una espècie a l’altra.
El sabor, un valor ancestral
Tot plegat sembla indicar clarament que, ja a l’època prehistòrica, el sabor era un valor que es tenia en compte i que dictava les combinacions d’ingredients a l’hora de cuinar. Fins ara, es pensava que aquestes tècniques més creatives a l’hora de preparar el menjar havien aparegut molt més tard, amb el pas dels caçadors-recol·lectors a l’agricultura i la ramaderia, que va tenir lloc fa entre 6.000 i 10.000 anys.
Així sembla que, fa 70.000 anys, la vida ja era alguna cosa més que mirar d’aconseguir alguna peça de caça i coure-la abans de menjar-la. La cuina com l’entenem a dia d’avui, més enllà de la simple cocció dels aliments, podria tenir una història enormement més llarga del que s’havia pensat fins ara.
