Les restes d’una mona aranya de fa 1.700 anys trobades a l’antiga Teotihuacan, a prop de Ciutat de Mèxic, ens obren una porta a saber com era la diplomàcia a l’Amèrica precolombina. En un article publicat a ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’, un equip d’investigadors afirma no només suposa la prova més antiga d’un primat vivint en captivitat a Amèrica sinó que, a més, devia ser un regal de la civilització maia.
El primer exemple d’un primat sacrificat a la ciutat
Els ossos de la mona van ser trobades l’any 2018 a la base d’una piràmide, juntament amb les d’una àguila i diverses serps de cascabell, en una zona de la ciutat on es creu que hi podrien haver viscut personalitats maies importants que visitaven la ciutat. Tot i que ja s’havien trobat restes d’altres sacrificis animals com ara de jaguars, no s’havia vist mai que a Teotihuacan s’hi haguessin sacrificat primats i, per les anàlisis dels ossos, se n’ha pogut reconstruir la història.

Un animal molt lluny de casa
Els voltants de Ciutat de Mèxic són molt diferents de l’hàbitat natural de la mona aranya (Ateles geoffroy), que viu en boscos tropicals humits. Això, juntament amb el descobriment de murals i altres restes maies en una zona fora del seu imperi, indica que devia ser dut fins a Teotihuacan per enviats diplomàtics desplaçats a la ciutat. Els marcadors químics de les dents i els ossos d’aquesta mona aranya, una femella, apunten que va ser capturada de jove en un entorn humit durant el segle III de la nostra era. Després va viure en captivitat durant uns anys i, entre els anys 250 i 300, va ser sacrificada.
Unes relacions turbulentes entre veïns
Tot plegat sembla que és un exemple de relacions diplomàtiques entre cultures que no sempre es duien tan bé. Segons alguns jeroglífics maies, les tropes de Teotihuacan van envair la ciutat maia de Tikal l’any 378 i, durant gairebé un segle, va tenir una influència important en la política d’aquesta civilització.
Gràcies a la troballa d’aquesta mona aranya però, ara se sap que les relacions entre aquestes cultures havien començat molt abans i que, per tant, la guerra del 378 podria tenir una llarga història al darrere.