MonPlaneta
Una mona aranya explica com era la diplomàcia a l’Amèrica precolombina
  • CA

Les restes d’una mona aranya de fa 1.700 anys trobades a l’antiga Teotihuacan, a prop de Ciutat de Mèxic, ens obren una porta a saber com era la diplomàcia a l’Amèrica precolombina. En un article publicat a ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’, un equip d’investigadors afirma no només suposa la prova més antiga d’un primat vivint en captivitat a Amèrica sinó que, a més, devia ser un regal de la civilització maia.

El primer exemple d’un primat sacrificat a la ciutat

Els ossos de la mona van ser trobades l’any 2018 a la base d’una piràmide, juntament amb les d’una àguila i diverses serps de cascabell, en una zona de la ciutat on es creu que hi podrien haver viscut personalitats maies importants que visitaven la ciutat. Tot i que ja s’havien trobat restes d’altres sacrificis animals com ara de jaguars, no s’havia vist mai que a Teotihuacan s’hi haguessin sacrificat primats i, per les anàlisis dels ossos, se n’ha pogut reconstruir la història.

Plaça central de la ciutat maia de Palenque, a Chiapas (Mèxic) | Jan Harenburg (CC)
Plaça central de la ciutat maia de Palenque, a Chiapas (Mèxic) | Jan Harenburg (CC)

Un animal molt lluny de casa

Els voltants de Ciutat de Mèxic són molt diferents de l’hàbitat natural de la mona aranya (Ateles geoffroy), que viu en boscos tropicals humits. Això, juntament amb el descobriment de murals i altres restes maies en una zona fora del seu imperi, indica que devia ser dut fins a Teotihuacan per enviats diplomàtics desplaçats a la ciutat. Els marcadors químics de les dents i els ossos d’aquesta mona aranya, una femella, apunten que va ser capturada de jove en un entorn humit durant el segle III de la nostra era. Després va viure en captivitat durant uns anys i, entre els anys 250 i 300, va ser sacrificada.

Unes relacions turbulentes entre veïns

Tot plegat sembla que és un exemple de relacions diplomàtiques entre cultures que no sempre es duien tan bé. Segons alguns jeroglífics maies, les tropes de Teotihuacan van envair la ciutat maia de Tikal l’any 378 i, durant gairebé un segle, va tenir una influència important en la política d’aquesta civilització.

Gràcies a la troballa d’aquesta mona aranya però, ara se sap que les relacions entre aquestes cultures havien començat molt abans i que, per tant, la guerra del 378 podria tenir una llarga història al darrere.

Més notícies
Les selves d'Amèrica Central amaguen les restes de cultures mil·lennàries de què, en realitat, en sabem molt menys que no ens pensem | Cedida
Els reis maies que van passar dècades esperant tenir súbdits
Van fundar la capital amb unes quantes dotzenes de treballadors i van trigar un segle i mig a ser autèntics monarques
Reproducció de l'aspecte que devia tenir el jaciment de San Bartolo | Science Advances
Descobreixen la prova més antiga de l’existència del calendari maia
És una referència a un dia concret, datada al segle III a.C.
Un arqueòleg inspecciona les restes del vaixell 'La Unión', a Mèxic
Identifiquen les restes del primer vaixell d’esclaus maies de què es té coneixement
La troballa, feta a la costa mexicana, demostra que l'esclavitud va continuar de manera il·legal al país després que fos abolida el 1829
La troballa d'ofrenes d'estrelles de mar al Temple Major de Ciutat de Mèxic és una finestra als darrers anys d'esplendor de l'Imperi Asteca | Melitón Tapia / INAH
Troben una ofrena de 160 estrelles de mar al Temple Major de Tenochtitlán
Les excavacions d'aquest gran temple asteca han permès descobrir detalls de la vida immediatament anterior a la invasió castellana

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa