Les mòmies trobades a les torberes d’Europa, que sumen aproximadament dos milers de cossos, són tota una porta a mil·lennis de violència al Vell Continent. En un article publicat a la revista ‘Antiquity’, un equip d’investigadors examina aquests cadàvers tan ben preservats, que permeten conèixer les maneres brutals com van morir molts d’ells i, així, saber més coses sobre la vida, les societats i els costums de les societats de l’antiguitat.
Les condicions fredes i àcides de les torberes, juntament amb la seva composició química, han fet que la pell, els ossos, la roba, les pertinences i fins i tot el contingut dels seus estómacs s’hagi conservat perfectament durant milers d’anys i ara, per primera vegada, s’ha fet un estudi general de totes aquestes mòmies, enterrades seguint una tradició funerària que es creu que es va practicar durant uns 7.000 anys d’Irlanda a l’Europa de l’Est.
Analitzant unes 1.000 mòmies
Tot i que les torberes són llocs on és fàcil perdre’s, i és possible que alguns dels cadàvers morissin per accident, també n’hi ha d’altres que van morir de manera brutal i els seus cossos van ser dipositats –o llençats– allà. Els investigadors han recollit dades disponibles d’unes 1.000 mòmies trobades a 266 jaciments diferents. En total, els investigadors van poder establir la causa de la mort de 57 d’elles, 45 de els quals van ser violentes. Curiosament, la majoria de morts violentes detectades es van produir en dos períodes de temps diferenciats: entre el 5.200 a.C. i el 2.800 a.C. i entre el 1.000 a.C. i l’any 1.100.
Assassinats, execucions i morts accidentals
Entre les causes de les morts hi ha impactes fortíssims al cap, fletxes i fins i tot algunes persones que van ser penjades. Tot i que tradicionalment s’ha pensat que moltes d’aquestes mòmies devien correspondre a sacrificis humans, els investigadors creuen que hi podria haver moltes altres explicacions. Podrien haver estat assaltats i assassinats, o bé morts en algun tipus de conflicte. A més, també podrien haver estat delinqüents executats pels seus crims contra la comunitat.
Una tradició que va durar fins a finals de l’Edat Mitjana
Els cossos també han estat dividits en tres categories: les mòmies amb la pell, els teixits tous i els cabells intactes; els esquelets i les restes parcials. Les mòmies, típicament, són en zones una mica més elevades. Això, juntament amb el fet que la supervivència dels teixits depèn de la velocitat de la immersió en l’aigua, la temperatura i la presència d’insectes i microorganismes, fa pensar que els enterraments a les torberes eren una tradició arrelada que es va mantenir durant milers d’anys, apareixent a Escandinàvia fa 7.000 anys i escampant-se per Europa. De fet, es creu que aquesta pràctica va durar fins a finals de l’Edat Mitjana.
