Els humans que vivien a la costa de la mar Mediterrània fa 9.500 anys menjaven molt de peix i marisc i depenien, en gran mesura, d’aquests recursos aquàtic. Aquesta és la conclusió a què ha arribat un equip d’investigadors amb participació de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) en un estudi els resultats del qual han estat publicats a la revista ‘Proceedings of the Royal Society B’.
Una població molt abocada al mar
Segons expliquen, un nou descobriment ha aportat coneixement nou sobre la vida d’aquells caçadors-recol·lectors. A l’estudi, els investigadors van analitzar la composició d’isòtops estables d’aminoàcids dels ossos d’onze individus humans trobats a un dels cementiris mesolítics més antics de la Mediterrània, el d’El Collado, al País Valencià. Si fem cas dels resultats, aquells individus, que van viure fa entre 9.500 i 8.500 anys, estaven fortament orientats a l’activitat costanera i tenien una quantitat considerable d’animals aquàtics, com ara peixos salobres i mariscs, a la seva dieta.
Un canvi en la comprensió de la pesca a la Mediterrània
En aquest estudi es posa llum sobre l’origen de la pesca a la prehistòria mediterrània. Fins ara es pensava que aquest mar, per la seva menor productivitat biològica, no havia pogut sustentar economies pesqueres semblants a les d’altres parts d’Europa, com l’Atlàntic o el Bàltic, si més no durant el mesolític.
Maria Fontanals Coll, del Departament d’Arqueologia de la Universitat de York (Anglaterra) i autora principal de l’estudi, apunta que aquestes noves troballes “desafien la visió tradicional que els caçadors recol·lectors prehistòrics mediterranis consumien menys recursos aquàtics que els seus homòlegs atlàntics”. Així, les proves indiquen que la menor productivitat de la conca mediterrània no va tenir un impacte important en els recursos recol·lectors que constituïen la dieta dels individus que vivien al que actualment és El Collado.
Un element molt important per a comprendre’ls
La dependència dels recursos costaners és molt important per entendre el desenvolupament econòmic i social d’un grup humà a llarg termini però també per avaluar-ne la salut i l’impacte en el medi ambient. En aquest sentit, la troballa ajuda a entendre com es va consolidar l’agricultura, que es va estendre per la Mediterrània durant el neolític.
André C. Colonense, investigador de l’ICTA-UAB, afirma que aquest estudi se suma “al creixent consens” que les zones costaneres van ser “crucials per a les societats humanes per a la prehistòria”. Així, es mostra “convençut” que les bases de la pesca costanera a la Mediterrània “es remunten a aquests primers pescadors” i que el seu treball dóna suport “fermament” a aquest argument.
