La història està escrita a la gramàtica

La genètica, la lingüística i la musicologia tracen un arbre de relacions entre idiomes que mostra que la gramàtica és una imatge especular de l'ADN a l'hora de descobrir les vicissistuds de les poblacions humanes

D’ençà de la seva aparició, els humans no han parat de moure’s per tot el món i això ha acabat creant l’enorme riquesa lingüística i cultural que hi ha al nostre planeta. Una història que, a més, és enormement complexa. A la revista ‘Science Advances’, un equip d’investigadors de la Universitat de Zuric (Suïssa) ha elaborat un arbre de famílies lingüístiques a través d’un període de més de 10.000 anys fent servir dades genètiques, lingüístiques i musicals emprant les noves tecnologies digitals. El seu descobriment principal és sorprenent: la gramàtica reflecteix millor l’evolució històrica de les poblacions que cap altre tret cultural i és una imatge gairebé calcada a la que ofereix l’ADN.

Els moviments, unions i separacions de població han deixat una marca molt forta tant en les tradicions culturals com en les llengües d’arreu del món, i reconstruir aquesta història és un repte enorme. L’enorme diversitat lingüística mundial, amb més de 7.000 llengües, també es pot veure en variacions genètiques. Darwin ja va indicar que els gens i la cultura es transmeten de generació en generació amb petites variacions a cada pas. Quan aquestes dues evolucions no es corresponen o canvien dràsticament, és que hi ha hagut intercanvis, ja siguin comercials, per migracions o per conquesta.

Per a aquest estudi, els investigadors van triar el nord-est d’Àsia, una regió molt interessant com a cruïlla central de la prehistòria tant d’aquell continent com d’Amèrica, amb poblacions molt properes però amb una gran diversitat cultural i lingüística. Analitzant 11 famílies lingüístiques diferents i fent servir dades genètiques, van comprarar els genomes i també les gramàtiques, fonètiques i lèxics i l’estructura i l’estil de les seves músiques tradicionals, arribant a la conclusió que la gramàtica i la genètica segueixen camins molt semblants i reflecteixen una història molt complexa de l’actualitat fins la prehistòria. Així, aquesta col·laboració única entre científics i analistes de dades ha fet una passa més per entendre la història cultural dels humans, posant la gramàtica en un lloc molt més important que fins ara.

Nou comentari