En el futur, l’oceà Pacífic s’encongirà i es tancarà fins a desaparèixer, formant un súpercontinent que unirà Amèrica, Àsia i també Austràlia. La formació d”Amàsia’, on l’han anomenat els investigadors que han proposat aquesta teoria, tindrà lloc d’aquí entre 200 i 300 milions d’anys, segons expliquen en un article publicat a la revista ‘National Science Review’.
Els científics han fet servir models per ordinador per simular què passarà en el futur tenint en compte el que sabem del passat. Durant els darrers 2.000 milions d’anys, els continents han xocat per formar un súpercontinent cada 600 milions d’anys, en un cicle que és prou conegut. Així doncs, tocaria que tornés a passar d’aquí 200 milions d’anys.
La fi de l’oceà més antic de la Terra
El refredament continuat de la Terra d’ençà de la seva formació ha reduït el gruix i la força de les plaques tectòniques oceàniques, i és per això que el Amàsia no pot formar-se per l’encongiment dels oceans Atlàntic o Índic, considerats relativament joves i formats a partir de fa 170 milions d’anys, quan el súpercontinent Pangea va començar a trencar-se.
El Pacífic, en canvi, és l’oceà més antic de la Terra, l’únic que queda del superoceà Panthalassa, que es va començar a formar fa 700 milions d’anys. De fet, aquest oceà s’ha anat encongint des de l’època dels dinosaures i, segons les simulacions, continuarà fent-ho a un ritme d’uns quants centímetres cada any fins que, d’aquí menys de 300 milions d’anys, els seus 10.000 quilòmetres d’amplada quedaran convertits en no-res.
Així, Austràlia s’aproparà a Àsia fins a xocar-hi i, després, es convertirà en el pont entre aquest continent i Amèrica un cop s’hagin apropat prou com per tancar l’oceà Pacífic. De fet, actualment, Austràlia s’apropa a Àsia uns 7 centímetres cada any, mentre que Euràsia i Amèrica s’apropen més a poc a poc.
Conseqüències enormes a tot el planeta
Tot això, és clar, tindrà conseqüències enormes en el clima de tota la Terra, especialment quan els corrents oceànics es tanquin, canviant la circulació de l’aigua. De fet, quan Austràlia es va separar de l’Antàrtida, fa 45 milions d’anys, aquests canvis ja van provocar la formació del casquet polar que coneixem a dia d’avui.
Pel que fa a les terres emergides, els terratrèmols seran habituals, i un exemple de les conseqüències podria ser les formacions de l’altipla del Tibet i de la serralada de l’Himàlaia, la més alta del món, quan l’Índia va xocar amb Euràsia fa 55 milions d’anys. La biodiversitat, és clar, també canviarà molt, perquè el nivell del mar serà més baix i la majoria de l’interior del súpercontinent pot esdevenir una enorme extensió àrida i amb temperatures altíssimes. Si encara hi haurà o no humans quan això passi, però, a dia d’avui és un misteri.
