El descobriment de ceràmiques de l’antiga cultura dels lapita a l’oceà Pacífic, per part d’investigadors de la Universitat Nacional d’Austràlia, ha permès descobrir com van dur a terme la colonització de les illes d’aquest enorme mar, en la que va ser una de les migracions més grans de la història de la humanitat. Segons sembla, van partir de l’illa de Papúa – Nova Guinea, en una expansió molt més gran del que s’havia pensat fins ara.

L’expansió dels pobles del Pacífic va ser una migració de grans proporcions | Wikimedia Commons

Papúa – Nova Guinea, base de la colonització

En un estudi publicat a la revista ‘Nature Ecology and Evolution’, els investigadors analitzen les troballes que van fer el 2017, un descobriment molt rar. Els lapita van ser les primeres poblacions humanes a arribar a llocs tan remots com ara Vanuatu, fa uns 3.000 anys, però havien viscut a Papúa – Nova Guinea des d’en fa com a mínim 50.000. Així doncs, els temps i la dispersió d’aquesta cultura continuen sent, en gran part, un misteri.

Gràcies a aquest treball, s’ha pogut comprovar com els lapita van introduïr a l’illa una ceràmica distintiva, a més de noves tecnologies i animals com ara els porcs. Entre les eines trobades n’hi ha de pedra, i també mostres que havien esmolat l’obsidiana, el vidre volcànic per crear fulles tallants. A sota també hi havia ossos de porcs i fins i tot de gossos, introduïts pels lapita.

Tot plegat ha permès als científics explicar per què els lapita van colonitzar les illes del Pacífic fa 3.000 anys i el rol de les altres poblacions de Nova Guinea en la seva decisió de buscar nous llocs on viure. Una migració de proporcions enormes de què fins ara se’n sabia ben poca cosa. La troballa, però, ha estat casual, i els científics consideren que ha estat una sort poder resoldre aquesta part del misteri.

Nou comentari

Comparteix