La cultura gal·lesa, com tantes altres, té relats tradicionals que remeten a terres desaparegudes sota les aigües del mar. Si bé alguns exemples seran sempre un misteri, no és pas aquest cas ja que, en un article publicat a la revista ‘Atlantic Geoscience’, un equip d’investigadors de les universitats de Swansea i Oxford, a Anglaterra, afirmen que van existir, traient-les del mite i convertint-les en un element real del passat de l’illa de Gran Bretanya.

Un antic mapa va marcar el camí

Basant-se en dades geològiques i en un mapa medieval, els científics proposen una explicació a com dues illes van aparèixer i, al cap de segles, van tornar a desaparèixer sota el mar. L’origen de la investigació és el conegut com a mapa Gough, el més antic que es conserva de la Gran Bretanya. Datat aproximadament al segle XIII i conservat a una de les biblioteques d’Oxford, mostra dues illes a la badia de Cardigan, a l’oest de Gal·les, que ja no existeixen.

La badia de Cardigan, on fins fa uns segles hi havia les dues illes desaparegudes | Graham Bell (Wikimedia Commons, CC BY-SA 2.0)
La badia de Cardigan, on fins fa uns segles hi havia les dues illes desaparegudes | Graham Bell (Wikimedia Commons, CC BY-SA 2.0)

Descobrint les ‘illes perdudes’

Després de repassar fonts històriques i proves geològiques provinents tant de la costa com del fons marí, els investigadors han proposat un model de com pot haver evolucionat la regió durant els darrers 10.000 anys i que podria donar una explicació plausible a l’existència d’aquestes ‘illes perdudes’ a la tradició gal·lesa. Segons ells, podrien haver estat restes d’un paisatge de poca alçada a sota d’uns dipòsits glacials. Des del final de l’Edat de Gel, l’erosió podria haver anar eliminant el sòl, primer convertint-lo en illes i després, al segle XVI, fent-lo desaparèixer definitivament.

L’anàlisi dels dipòsits de sediments del fons del mar, de fet, mostren acumulacions de còdols justament al lloc que indica el mapa Gough, donant-li veracitat. A més, els documents del cartògraf grecoegipci Claudi Ptolemeu, de 2.000 anys d’antiguitat, també apunten que la costa occidental de Gal·les havia estat 13 quilòmetres més terra endins del que és ara.

Més notícies
Tretze anys d'excavacions han revelat l'existència d'una fortalesa enorme que podria ser la ciutat perduda de Natounia | Rabana-Merquly Archaeological Project

Una fortalesa al Kurdistan podria ser part de la ciutat perduda de Natounia

Té uns 2.000 anys d'antiguitat i és al nord de l'antiga Mesopotàmia
:  - Mobile
Aquest diagrama del segle XVI mostra quins són els millors llocs per fer una sagnia en cada cas | Universitat de Cambridge

Els tractaments mèdics més rars de l’Edat Mitjana

Un equip de la Universitat de Cambridge està digitalitzant 180 manuscrits de l'època
:  - Mobile
Les excavacions han permès rescatar aquesta barca, enterrada durant milers d'anys a la riba de l'Èufrates | Institut Arqueològic Alemany

Descoberta una barca que solcava els canals de la primera ciutat del món

Es calcula que té uns 4.000 anys d'antiguitat i que va ser construida poc després de l'època del mític Gilgameix
:  - Mobile
Ribes de Freser | Wikimedia Commons

Un llibre explica la història real dels “golluts” de Ribes

Aquesta comunitat va ser perseguida i discriminada durament per la seva baixa estatura i els seus trets físics
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa