Els investigadors ripollesos Joaquim Roqué i Miquel Sitjar publicaran properament un llibre que vol explicar la història real dels “golluts” de Ribes, trencant el mite i “humanitzant-los”, com reconeixen els mateixos autors. Els golluts, també coneguts com a “nans de Ribes”, van ser una comunitat marginada i discriminada per la seva baixa estatura i la seva inflor al coll (golls) que, fins i tot, van acabar sent esborrats de la història i convertits en llegenda.
“És una història de discriminació, intolerància, vergonya i ocultació”, explica un dels autors en declaracions a l’ACN. Gràcies a publicacions científiques del segle XIX, desconegudes al nostre país, s’ha pogut descobrir què hi havia rere la llegenda, demostrar que van existir i la persecució que van patir.
Segons han descobert, la ides dels “golluts” com a raça misteriosa la va “encendre” el diputat a les Corts espanyoles Miquel Morayata el 1886 en un article a ‘El Globo’. Morayata havia visitat els balnearis de la vall de Ribes aquell estiu i explicava la història d’unes persones amb golls, algunes de les quals patien cretinisme i que vivien en una situació precària. Reconeixia que la inflor del coll es podia deure a l’arsènic de les aigües de la muntanya, però no va dubtar a qualificar-los de “raça” diferent, conservada “pura” per l’endogàmia.
Tot i això, l’article va ser polèmic per la denúncia social que contenia, explicant com els nans vivien aïllats, en “un estat de brutícia sorprenent” i “menyspreats pels seus veïns” que en feien “objecte de befa”. A més, Morayata també destacava com “ningú feia res per millorar la seva situació ni els prestava unes condicions de progrés”.
Aquell article, és clar, amenaçava l’incipient turisme sanitari de Ribes, i va tenir conseqüències terribles. A més de negar-ho tot, es va intentar “esborrar” la presència dels golluts, fins al punt que es va remodelar l’única font d’aigua de què podien beure per “netejar” qualsevol referència a ells. Durant els anys següents, es pensa que van ser expulsats i alguns van anar a parar a la Garrotxa. Tot i que no es creu que fossin assassinats, als anys 80 es van trobar esquelets de persones petites al costat de l’antic castell de Sant Pere. No se’n van fer proves però “podrien ser cossos de golluts” perquè, segons sembla “tampoc es podien enterrar al cementiri”.
L’article del diputat va generar un efecte crida per a científics anglosaxons, que a finals del segle XIX van visitar Ribes per veure els nans amb els seus propis ulls. Tot plegat va donar estudis i debats a nivell internacional i, fins i tot, el cas dels golluts es va abordar en un congrés mèdic internacional celebrat a Brussel·les el 1894. Així, si localment no hi ha referències bibliogràfiques, les biblioteques d’universitats com la de Harvard sí que en tenen.
Roqué explica com el més sorprenent és que el contingut dels llibres coincideix amb el que li havien explicat els seus avis: “vaig veure que la llegenda era veritat”, reconeix. A més, un dels estudis, fet pel folklorista i antiquari escocès David MacRitchie el 1895, fins i tot té fotografies dels golluts. “Era el primer cop que vèiem fotografies de veritat”, remarca roqué, que explica que les han inclòs al llibre que sortirà properament.
L’objectiu de tot plegat és “humanitzar” un col·lectiu que no estava format per “monstres” però que van patir molt durament la intolerància dels seus conciutadans. També es vol treure’ls de la llegenda i tornar-los a la història per estudiar-los com cal. La publicació es podrà trobar a diferents llibreries del Ripollès i la primera presentació serà a Ribes de Freser aquest dimecres a la tarda.
