Les noves anàlisis practicades a uns fòssils de 230 milions d’anys trobats a Escòcia fa un segle han permès identificar-lo com a corresponent a un avantpassat dels pterodàctils. Segons explica un equip d’investigadors a la revista ‘Nature’, aquest ancestre dels enormes dinosaures voladors eren petits i veloços animals terrestres, i han estat descoberts ara perquè la tecnologia ha permès analitzar a fons les roques sorrenques on va quedar atrapat.
Una nova mirada a uns fòssils antics
Els fòssils pertanyien a la col·lecció anomenada els ‘rèptils d’Elgin’, una sèrie pertanyent al període Triàssic i que va ser desenterrada a principis del segle XX a Lossiemouth, prop d’Elgin, a Escòcia, una zona que, durant aquella època, era un desert enmig del súpercontinent Pangea. En aquesta darrera recerca, els investigadors van decidir fer servir escàners amb raigs X molt potents per examinar els fòssils, obtenint la primera reconstrucció completa de l’esquelet de l’animal, que ha estat batejat com a Scleromochlus.
Quan ho van fer, els científics es van adonar de quantes coses els havien passat per alt. Els fòssils són de pocs milions d’anys abans de l’aparició dels pterosaures, coneguts per ser els primers animals amb ossos que van començar a volar, molts milions d’anys abans que les aus i els ratpenats ho aconseguissin. No obstant això, els animals més antics d’aquest tipus que s’han trobat ja tenien ales, de manera que la seva evolució resultava molt difícil d’estudiar.
Una peça important del trencaclosques evolutiu
Aquests escàners, però, van revelar detalls com ara la forma de la mandíbula i la part superior de la cuixa del Scleromochlus, fent que els investgadors hagin conclòs que el seu lloc a l’arbre evolutiu és a la dels pterosaures, no com a volador sinó com a animal petit, terrestre i de dues potes que el va precedir.
Era, segons expliquen els científics un animal molt estrany, amb ales fetes de pell enganxades a un sol dit llarg i molt prim, un avantpassat dels pterosaures que contribueix moltíssim a la comprensió de l’evolució d’aquests animals i també a veure clarament, una vegada més, que els camins de l’evolució són rars i poden dur a indrets sorprenents.
