Un equip internacional d’investigadors sembla que ha aconseguit identificar, finalment, l’origen de la Pesta Negra. En un article publicat a la revista ‘Nature’, els investigadors apunten al centre d’Euràsia com l’indret d’on va sortir el brot inicial que al segle XIV, i en cosa de només set anys, va causar la mort d’aproximadament la meitat de la població d’Europa.

Aquestes làpides del segle XIV parlen de persones mortes d'una pestilència misteriosa que, s'ha descobert, era la pesta | Universitat de Tübingen
Aquestes làpides del segle XIV parlen de persones mortes d’una pestilència misteriosa que, s’ha descobert, era la pesta | Universitat de Tübingen

Dos cementiris plens de víctimes d’un mal misteriós

Tot plegat ha estat gràcies a les anàlisis d’ADN d’uns cadàvers trobats al Kirguizistan i que formaven part de dos cementiris d’entre el segles XIII i XIV, i de les pistes que van donar algunes de les làpides, que feien referència a una pestilència misteriosa. Tot i que van ser descobertes a finals del segle XIX, no va ser fins el 2017 que es van reexaminar aquestes inscripcions, fetes en siríac, i es va descobrir que, dels 467 enterraments de què constava la data, n’hi havia 118 dels anys 1338 i 1339, una xifra exageradament alta.

Aquest excés de mortalitat, per sí sol, ja va intrigar els investigadors, però hi havia una cosa més: els anys no eren uns anys qualsevol sinó, justament, set o vuit anys abans que la Pesta Negra arribés a Europa i la devastés. És per això que van examinar 30 dels esquelets d’aquelles tombes i van aconseguir extreure ADN de set d’ells, que va ser seqüenciat. En tres d’ells van trobar material genètic del Yersinia pestis, el bacteri causant de la malaltia. En tots tres casos, a més, les seves làpides indicaven que van morir el 1338.

Yersinia pestis a l'interior d'una puça  | Wikimedia Commons
El bacteri Yersinia pestis a l’interior d’una puça | Wikimedia Commons

Una soca devastadora

Així doncs, semblava clar que la pestilència de què parlaven les làpides era, efectivament, la pesta, de què se sap que va passar –i passa– dels rosegadors als humans a través de les puces. El 1347, la malaltia va entrar al Mediterrani arribada en vaixell des del Mar Negre i, en pocs anys, va causar una catàstrofe com no se n’ha vist cap a la història d’Europa, causant la mort d’entre 75 i 200 milions de persones.

Aquesta soca concreta del bacteri va circular durant segles, provocant brots epidèmics el darrer dels quals, si més no al Vell Continent, va ser el 1720 a Marsella (França). El seu origen ha estat sempre incert, amb tots els indicis apuntant a l’Àsia, ja fos al centre, a l’Índia o fins i tot a la Xina.

Les muntanyes Tian Shan, molt a prop de l'indret on, sembla, va aparèixer la Pesta Negra | Wikimedia Commons
Les muntanyes Tian Shan, molt a prop de l’indret on, sembla, va aparèixer la Pesta Negra | Wikimedia Commons

L’avantpassat directe de la Pesta Negra

Els darrers anys, però, la seqüenciació del Yersinia pestis ha permès reconstruir el seu arbre evolutiu a través d’Europa i Rússia, mostrant com, poc abans de la Pesta Negra, les soques del patogen es van diversificar moltíssim. Enmig d’aquest trencaclosques, els cadàvers dels dos cementiris del Kirguizistan corresponen a una soca que és l’avantpassat més directe de la que va arribar a Europa pocs anys més tard.

Així doncs, conclouen els investigadors, aquell és el punt des d’on la malaltia es va escampar per tot el Vell Món. La teoria és reforçaada encara més pel fet que l’anàlisi de les soques del bacteri de la pesta de què són portadors els rosegadors dels nostres dies també indiquen que, de tots ells, els qui duen una soca més propera a la de la Pesta Negra són els de les muntanyes Tian Shan, molt a prop dels dos jaciments.

Tot i que queden misteris per resoldre, com ara, precisament, quin animal va contagiar aquesta soca als humans, aquesta investigació fa una passa més per comprendre els orígens de la pandèmia més devastadora de la història de la humanitat, que no només va causar uns estralls terribles molt ràpidament sinó que, un cop passat el primer esclat, va continuar provocant brots epidèmics arreu del món durant cinc segles més.

Més notícies
Singapur té un problema cada vegada més important amb les epidèmies estacionals de dengue | Pxhere

L’epidèmia de dengue de Singapur és un advertiment per a tot el món

Els efectes del canvi climàtic estan avançant i magnificant els contagis estacionals de la malaltia
:  - Mobile

La humanitat ja va patir una gran epidèmia de coronavirus fa 20.000 anys

Va ser tan important que va provocar algunes adaptacions genètiques que podrien ser crucials per a la pandèmia actual
:  - Mobile

Conèixer l’evolució d’un virus és crucial per predir el curs d’una epidèmia

Els científics poden fer servir models matemàtics per calcular l'expansió d'una malaltia, però què pssa si el patogen muta, canviant la velocitat de propagació?
:  - Mobile
El virus de la MERS

Predir la propera pandèmia, una tasca impossible

La majoria de virus que causen malalties en humans venen d'altres animals i alguns investigadors estan mirant de saber quins podrien ser els propers
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix