La humanitat ja va patir una gran epidèmia de coronavirus fa 20.000 anys

Va ser tan important que va provocar algunes adaptacions genètiques que podrien ser crucials per a la pandèmia actual

Uns quants gens, que van evolucionar ràpidament a l’est d’Àsia, podrien ser molt importants en l’actual pandèmia de Covid-19 i podrien tenir el seu origen en una epidèmia d’un virus semblant que, fa 20.000 anys, va afectar la regió amb prou força com per deixar una empremta evolutiva a l’ADN dels humans actuals. Segons un estudi publicat a la revista ‘Current Biology’, l’epidèmia va durar molt de temps, prou com per permetre una selecció dels més aptes per sobreviure al virus a través de generacions i generacions. Això, és clar, resulta força preocupant en les circumstàncies actuals, ja que podria tornar a passar el mateix si no es controla ràpidament la pandèmia de SARS-CoV-2.

Coronavirus  | Flickr
Coronavirus | Flickr

Tot i que durant els darrers vint anys s’ha observat com tres coronavirus han mutat i han causat infeccions respiratòries severes en humans saltant a la nostra espècie des d’altres mamífers, no es coneixia gaire res més d’aquesta família de patògens, més enllà que hi ha quatre coronavirus més que poden afectar les persones però que causen, juntament amb alguns rinovirus el que anomenem “refredat comú”. El salt d’aquests patògens a la nostra espècie es va produir en algun moment, però han calgut pistes indirectes, com el seu ritme de mutació, per saber en quin moment van tenir lloc. El més nou dels coronavirus lleus va passar a la nostra espècie als anys 50 del segle passat. El més antic, en canvi, s’ha pogut rastrejar fins fa 820 anys. Més enllà, les pistes es perdien, fins que els investigadors van decidir que, en comptes de buscar als gens dels virus, buscarien els efectes de la seva infecció en l’ADN dels humans. Quan una epidèmia dura prou i és prou greu, les mutacions que protegeixen contra la infecció poden suposar la diferència entre la vida i la mort i passen a la generació següent, convertint-se en una mutació comuna en un espai de temps relativament curt si l’epidèmia és prou virulenta. Els patògens, però, també muten, i tot plegat acaba deixant un rastre de marques genètiques a l’ADN de les poblacions afectades.

ADN  | Pikist
ADN | Pikist

En cercar aquests patrons genètics en l’ADN de milers de persones de 26 poblacions diferents d’arreu del món, buscant una combinació de gens que se sap que protegeix específicament dels coronavirus, els investigadors van trobar versions dominants de 42 d’aquests gens en poblacions de l’est d’Àsia, cosa que indica la presència d’un virus de la família a la regió durant un període de temps llarg. Aquesta marca, a més, no és present en cap altra població. Per saber quan havia aparegut aquesta adaptació, es va calcular a quin ritme podia haver mutat i es va veure que, en els 42 gens, hi havia un número semblant de mutacions, indicant que havien aparegut en el mateix moment, fa entre 20.000 i 25.000 anys, en el transcurs de pocs segles. Així doncs, la pista és clara i, a més, apunta als científics quins gens han d’observar per saber com es van adaptar alguns humans a un virus semblant al que ens afecta actualment, obrint la porta a una comprensió millor dels mecanismes de defensa del cos.

Nou comentari