Un equip d’investigadors de la Universitat de Rochester, als Estats Units, ha anunciat que ha identificat quines són les neurones que aprenen a detectar amenaces a través de l’olor. Encara que no ens n’adonem, l’olfacte continua sent un sentit molt important a l’hora d’avaluar si estem segurs, com fan d’una manera molt més extensa moltíssims animals, que en depenen no només per a sobreviure sinó també per reproduir-se. L’estudi ha estat publicat a ‘The Journal of Neuroscience’.
Els científics miraven d’entendre, precisament, de quina manera interactuen els animals amb les olors i quina influència tenen en el seu comportament en situacions d’amenaça. Els seus resultats seran molt útils de cara a treballs futurs, ja que connecten directament alguns grups de neurones concrets amb la memòria d’olors relacionades amb les amenaces, fins i tot amb les socials. De fet, en els experiments en ratolins, s’han identificat unes neurones del sistema olfactori accessori que poden aprendre l’olor d’un altre ratolí per identificar-lo com una amenaça potencial.
La clau de l’agressivitat social
Fins ara, se sabia que l’agressivitat territorial d’un ratolí augmenta quan el mateix mascle se li apropa diverses vegades, i també hi havia indicis que aquest comportament tenia el seu origen en les olors socials. Ara, fins i tot s’ha pogut descobrir en quin indret concret passa això i que és cosa de la plasticitat de les neurones, que pot fer que l’agressivitat entre ratolins mascles es relacioni directament amb els records de l’olor.
Els investigadors han descobert que les neurones inhibidores de la zona encarregada d’interpretar les olors socials, les que silencien les seves companyes, s’activen molt i canvien la seva funció quan l’agressivitat territorial dels ratolins augmenta en trobar repetides vegades el mateix mascle. En aturar el funcionament d’aquestes neurones, relacionades amb l’aprenentatge, l’agressivitat desapareixia. Així doncs, sembla clar que aquestes neurones tenen un paper importantíssim en la regulació de la resposta a les olors socials.
Una porta oberta al funcionament del cervell
En les olors desconegudes, però, també funciona d’una manera molt semblant. Així, per exemple, davant l’olor d’un depredador desconegut, els ratolins es posen en mode d’avaluació del perill, actuant de manera diferent a quan tenen por però també de quan se senten segurs. Així doncs, l’estudi també dona pistes de com les olors dels possibles depredadors fan que canviïn de comportament.
Els investigadors van fer servir imatges en vídeo per observar les postures i els moviments dels ratolins explorant entorns familiars en presència d’olors diferents, com altres ratolins o també serps. Gràcies a aquesta recerca, ara es disposa de noves pistes en la influència de les olors en el comportament social i què significa això per a la supervivència, a més d’eines per continuar treballant per descobrir encara més coses del funcionament del cervell, tant pel que fa a l’olfacte com a l’avaluació i la reacció a les amenaces.
