Un equip d’investigadors de l’Institut Weizmann de Ciències, a Israel, afirma que ha descobert que els humans tenim tendència a establir relacions socials amb individus que tenen una olor corporal semblant. Els resultats del seu estudi, de fet, publicats a ‘Science Advances’, fins i tot han permès que un nas electrònic, o ‘eNose’, predís la qualitat de les interaccions socials entre desconeguts a partir de la seva olor. Un indici que l’olfacte podria tenir un paper molt més gran del que es pensa en les relacions socials humanes.
Un paper important però amagat
Que els gossos, per exemple, saben de lluny si un altre gos és amistós o té males intencions és ben conegut. També ho és que, quan no ho tenen clar, s’ensumen mútuament per decidir si es posen a jugar o a barallar-se. En aquest cas, el paper central de l’olfacte està ben documentat, com també ho està a la majoria de mamífers terrestres menys els humans. Podria ser, però, que aquest comportament simplement estigués més ocult.
Els investigadors de Weizmann van pensar precisament això basant-se en dues observacions prèvies. La primera és que els humans, tot i que normalment inconscientment, sempre ens estem ensumant. La segona, que sovint inconscientment també ensumem els altres. A més, també és conegut que les persones es fan amigues de persones semblants en aparença, origen, valors i fins i tot en factors com ara l’activitat cerebral. Per tant podria ser que, ensumant-nos, també estiguessim fent comparacions subliminals que ens dirigissin a qui fa una olor més semblant a la nostra.
Una sèrie d’experiments sobre l’olor
Per comprovar-ho, els investigadors van estudiar parelles del mateix sexe i sense involucració romàntica que s’haguessin fet amigues molt ràpid. Com que aquesta relació va sorgir abans que es coneguessin a fons, el seu origen podria haver estat especialment influenciat per altres trets, com ara l’olor. És per això que se’n van obtenir mostres d’olor i es van comparar amb les obtingudes de persones aleatòries.
Es van fer dos experiments: al primer, un ‘eNose’ va determinar la signatura química de les olors; al segon, es va demanar a voluntaris que oloressin els dos grups i en determinessin semblances en base a percepcions humanes. En tots dos casos es va concloure que les parelles d’amics feien una olor més semblant que no pas les parelles aleatòries.
L’olor permet predir si dues persones seran amigues
Finalment, es va fer una darrera prova per mirar de descartar que la similitud de l’olor fos una conseqüència, i no una causa, d’aquestes amistats tan ràpides: podria ser que, des que són amigues, dues persones tinguessin una alimentació o altres elements de l’estil de vida en comú que influenciessin l’olor corporal.
Així doncs, es va fer que l”eNose’ ensumés uns quants voluntaris que no es coneixien entre ells i, després, se’ls va demanar que tinguessin interaccions socials no-verbal en parelles. Després, els participants van donar una puntuació a la seva parella en base a si els havia caigut bé i a la probabilitat que hi havia que es fessin amics.
Les anàlisis posteriors van revelar que les persones que van tenir interaccions més positives feien olors semblants, segons les anàlisis de l’eNose. No només això sinó que, quan van entrar les dades a un model computacional, els investigadors van poder predir amb un 71% de precisió quins individus tindrien interaccions positives basant-se, només, en la seva olor.
Així doncs, sembla claríssim que la “química” entre les persones existeix i que, en gran part, es transmet per l’olfacte. Tot i que les nostres decisions socials es basen en altres factors que poden resultar més dominants, sembla que no hauríem de perdre de vista aquest element, que podria ser molt més important que no ens pensem.
