Un gran estudi fet gràcies a noves dades i a un model informàtic amb ordinadors molt potents ha dut un grup d’investigadors a concloure que els humans no van sortir d’una sola regió d’Àfrica, com es creu habitualment, sinó que hi va haver nombroses migracions i hibridacions entre diverses poblacions ancestrals del continent. L’estudi, que ha estat publicat a ‘Nature’, apunta a moviments importants entre individus de la mateixa espècie d’homínid però apuntant a diferències genètiques que indiquen que n’hi havia poblacions prou diferenciades.
Una teoria que no encaixava amb les troballes
La teoria de l’origen simple ha estat popular durant molt de temps i es basava, principalment, en el registre fòssil. Les dades, però, fan que no acabi d’encaixar, especialment pel fet que, fa 300.000 anys, hi havia eines i indicis de la presència d”Homo sapiens’ per tot el continent, sense res que faci pensar en una expansió ‘radial’, amb restes cada cop més joves a mesura que s’allunyaven d’un punt central.
La ‘parra de la vida’
En aquest treball, els científics han fet servir nous programes informàtics i dades de seqüenciació genètica tant de poblacions africanes i euroasiàtiques actuals com de restes de neandertals. Tot plegat apunta a un origen ancestral de poblacions localitzades que van passar milers d’anys creuant-se i compartint les diferències genètiques amb què havien evolucionat, alhora que es desplaçaven per Àfrica. Així, l’origen de la humanitat era una població força diversa feta de grups diferents, més una ‘parra’ que no pas un ‘arbre de la vida’.
Un model que encara pot ser més útil
Els models emprats a l’estudi han fet servir variables com les migracions i la fusió de poblacions per predir el flux de gens al llarg de milers d’anys i els resultats es van comparar amb la variabilitat genètica que s’observa a dia d’avui entre els humans, per veure quin era el que encaixava més amb la situació actual.
Per millorar els resultats, però, els investigadors encara volen afegir més ADN de poblacions africanes als models per veure si els resultats canvien i, fins i tot, mirar de fer servir les dades per fer prediccions sobre el registre fòssil, és a dir, per imaginar com eren els humans que vivien en un indret concret en una època determinada fins i tot abans de descobrir-ne les restes.
