El treball d’un equip d’investigadors ha permès trobar indicis d’alguns dels primers humans de la història que van muntar a cavall. Tal com expliquen en un article publicat a ‘Science Advances’, es tracta de membres de l’antic poble iamna que, fa 5.000 anys, ja patien l’anomenada ‘síndrome del genet’, tal com ha revelat l’anàlisi dels seus esquelets.
Els iamna, una cultura clau de la història d’Euràsia
Concretament, aquestes proves físiques d’haver muntat a cavall habitualment han estat identificats en cinc esquelets datats entre els anys 3.000 i 2.500 abans de Crist trobats al que actualment són Bulgària, Romania i Hongria. Els iamna eren un poble que, ja aleshores, va migrar per tota Euràsia, canviant la genètica de les seves poblacions i escampant l’ús de les llengües indoeuropees. En aproximadament dos segles, van desplaçar-se fins a 4.500 quilòmetres, un viatge més que sorprenent en aquells temps.
Se sospitava que ja muntaven a cavall
Fins ara, se sabia que la domesticació dels cavalls s’havia produït, probablement, fa 4.200 anys, probablement per obtenir-ne la llet i la carn per bé que també per a muntar-los. Alguns estudis recents així ho indiquen i situen aquest gran canvi en la història de la humanitat entre les ribes del mar Negre i l’Àsia Central. El fet, però, és que els iamna també tenien cavalls en aquella època i, per bé que no hi havia proves, se sospitava que podrien haver-los muntat, encara que les representacions gràfiques més antigues de persones cavalcant són de fa només 4.000 anys.
Un descobriment casual
Els responsables d’aquesta troballa, però, no buscaven específicament proves que els iamna muntessin a cavall sinó que, com a part d’un gran projecte, volien comprendre tants aspectes com poguessin de la vida d’aquell poble. És per això que van examinar més de 200 esquelets i, en fer-ho, un dels investigadors es va adonar que un d’ells tenia alguns trets distintius al fèmur i en altres parts del cos que corresponien amb els d’una persona que ha muntat a cavall molt sovint. Després se’n van trobar alguns més, cosa que va dur a analitzar més a fons les restes buscant-hi sis marques típiques dels genets, resultat de l’estrès biomecànic de la postura de cavalcar i també de les lesions més habituals en les caigudes.
Els genets més antics que es coneixen
D’entre tots els esquelets estudiats, cinc d’ells –tots homes– van ser considerats genets habituals perquè complien quatre o més dels requisits mentre que les restes de nou homes més també van mostrar senyals, per bé que només eren tres. Per tant, el cas d’aquests darrers, els investigadors no estan tan segurs que muntessin a cavall o que ho fessin tan habitualment.
Així doncs, sembla que hi ha indicis molt significatius, gairebé concloents, que la història conjunta dels homes i els cavalls va començar fa 5.000 anys quan, més enllà de la mar Negra, els iamna van començar a muntar-los. Això, a més, els va permetre començar una gran migració que els va dur per tota Euràsia i, segons afirmen els investigadors, marcar per sempre més la història de la humanitat, fins i tot pel que fa a les llengües que, a dia d’avui, són la llengua materna de 2.700 milions de persones.
