Els ‘Homo naledi’, una espècie prehumana que va viure al sud d’Àfrica fa entre 335.000 i 235.000 anys, enterrava els seus morts i gravava símbols a les parets molt abans que ho féssin tant nosaltres com els neandertals. En una sèrie d’estudis disponibles al servidor de prepublicació ‘bioRxiv’ i que seran publicats properament a ‘eLife’, un equip internacional d’investigadors afirma que aquest homínid amb un cervell relativament petit es podria haver avançat en 160.000 anys a la nostra espècie, basant-se en les troballes fetes recentment a dues coves subterrànies.
Un homínid que podria haver estat ‘molt humà’
Aquests descobriments podrien indicar que, encara que fins ara s’hagi pensat que aquest tipus de comportaments –enterraments, simbologia– van aparèixer en homínids amb el cervell més gros, un parent molt més humil en aquest sentit podria haver estat molt més ‘humà’ que no ens pensàvem i molt abans que nosaltres. Les tombes d”Homo sapiens’ més antigues tenen 78.300 anys i les neandertals uns 70.000, mentre que els símbols i patrons geomètrics més antics d’espècies humanes tenen uns 100.000 anys.
Les proves no són totalment definitives
Si bé l’enterrament premeditat de l”Homo naledi’ sembla clar, l’origen dels gravats és més difícil de demostrar ja que els triangles, quadrats i creus que s’han trobat a les coves podrien, tècnicament, haver estat fets per ‘Homo sapiens’ que hi haguessin accedit més tard. I fins i tot en el cas dels funerals, alguns investigadors creuen que podria ser fruit de la casualitat. No és el primer cop, de fet, que els científics conclouen que les proves presentades sobre la possibilitat que els ‘H. naledi’ enterressin els seus morts són poc definitives.
Pel que fa als gravats, i tenint en compte les característiques del lloc on han estat trobades, els ‘naledi’ haurien d’haver tingut eines capaces de ratllar una roca extremadament dura. A més, les formes geomètriques trobades són molt semblants a les trobades, ja a l’Edat de Pedra, tant en els neandertals com en la nostra espècie. El misteri, doncs, continuarà obert, i les capacitats dels ‘Homo naledi’ continuaran sent posades en dubte, com a mínim, fins que apareguin indicis més definitius d’aquestes activitats o, pel contrari, fins que s’aconsegueixin refutar del tot.
