Els neandertals de fa 90.000 anys ja s’alimentaven de bous de mar, una delícia que encara és apreciada avui. Segons un estudi amb participació catalana publicat a ‘Frontiers in Environmental Archaeology’, els descobriments fets en una cova prop del mar a l’actual Portugal han demostrat que els capturaven, els feien a la brasa i se’ls menjaven. Un àpat que als nostres dies seria considerat tot un luxe.
Una altra refutació del mite dels neandertals ‘rucs’
Aquest treball és, a més, encara una altra prova que la idea dels neandertals com els nostres cosins forts però més aviat curts de gambals és totalment falsa. Fins ara es pensava que el fet de menjar peix i marisc, precisament, ric en àcids grassos omega-3 que ajuden al desenvolupament del cervell, era un dels fets que havia marcat la diferència entre la intel·ligència de la nostra espècie i la de les que ens van precedir.
Cuits i menjats de manera molt semblant a l’actual
Entre les restes de menjar descobertes a la gruta da Figueira Brava, a uns 30 quilòmetres al sud de Lisboa, hi havia les restes de musclos, cloïsses i lapes, però les closques i les pinces dels bous de mar eren especialment nombroses. Pel que sembla, a més, els neandertals capturaven els bous adults més grossos, cadascun dels quals devia contenir uns 200 grams de carn.
Els indicis de cocció i les marques negres de cremades de les closques han fet concloure als investigadors que els devien fer damunt de brases roents, a entre 300 i 500 graus, i que després obrien els animals per menjar-se’ls. Les marques de les restes, a més, són molt semblants a les que deixem a dia d’avui quan mengem marisc, cosa que apunta que, per bé que els neandertals feien servir eines de pedra, la tècnica per obrir-los i menjar-los no ha canviat gaire des d’aleshores.
Un altre exemple d’alimentació variada
Així doncs, els bous de mar a la brasa se sumen a la gran varietat d’aliments que sabem que consumien els neandertals. Entre els descobriments que s’han fet darrerament en aquest sentit hi ha, d’una banda, que s’alimentaven de llegums cuits i, en un altre de més recent, que eren capaços d’organitzar-se per caçar una espècie enorme d’elefants actualment extingits que els podia proveïr de menjar durant mesos. Tota una varietat per una espècie germana que ha estat tradicionalment menyspreada i que ens dóna sorpreses cada cop més grans.
