Un equip d’investigadors de la Universitat de Cambridge, a Anglaterra, han publicat un article a la revista ‘Science Advances’ on conclouen que el virus que causa l’herpes labial actualment ens acompanya des de l’Edat del Bronze. Concretament, l’aparició del virus HSV-1 en humans ha estat relacionat amb unes grans migracions d’Àsia cap a Europa que es van produir fa uns 5.000 anys.
3.700 milions d’infectats i sense cura
Actualment, uns 3.700 milions de persones al món són portadores d’aquest virus, que acostuma a manifestar-se amb l’aparició de lesions a la cara, els llavis, la boca i, en general, a la part superior del cos. De moment no s’hi ha trobat cap cura més enllà d’accelerar la curació de les lesions quan es produeixen, i el virus continua latent a l’organisme encara que faci anys de l’última vegada que se’n van tenir símptomes.
Una gran migració… i la popularització dels petons
Totes les espècies de primat tenen una forma d’herpes, i per tant es donava per fet que la nostra ens havia acompanyat sempre, d’ençà que els nostres avantpassats van abandonar Àfrica per escampar-se per tot el món. No obstant això, sembla que fa 5.000 anys es va produir un fenomen que va fer que una variant concreta s’escampés moltíssim més que les altres, convertint-se en la predominant. Això devia passar, probablement, a causa d’un gran augment de les transmissions, que es podria relacionar amb l’inici de la cultura dels petons.
Els investigadors de Cambridge han estudiat mostres d’ADN de milers d’anys d’antiguitat per tal d’entendre millor com el virus s’adapten i evolucionen juntament amb els seus hostes. En aquest cas, els resultats han apuntat clarament a que la migració que es va produir fa 5.000 anys va augmentar la densitat de població, i per tant la transmissió del virus, juntament amb l’aparició de noves pràctiques culturals com ara fer-se petons.
Una finestra a un moment remot de la història humana
Tot plegat ha estat possible gràcies a que els investigadors han aconseguit, per primera vegada, descobrir i seqüenciar el genoma de variants antigues del virus. Fins ara, les seqüències més antigues de què es disposaven del virus de l’herpes simple eren de 1925, fa només un segle, però aquest nou treball ha descobert i seqüenciat quatre mostres de restes humanes molt antigues i que han permès reconstruir l’evolució del virus en un període de 1.000 anys. Els investigadors van aconseguir l’ADN viral de les arrels de les dents.
El virus de l’herpes labial es transmet per vida oral i, preciament, els petons més antics que s’han documentat a la història són en un manuscrit trobat al sud d’Àsia i que es calcula que va ser escrit durant l’Edat del Bronze. Uns quants segles més tard, l’emperador Tiberi va mirar de prohibir els petons als actes públics i en diverses tradicions romanes per mirar de contenir la propagació d’una infecció que els científics creuen que era, justament, aquesta.
