Un equip d’investigadors de la Universitat d’Illinois – Chicago, als Estats Units, afirma que la regalèssia podria ser emprada per tractar alguns tipus de càncers i també per prevenir-ne l’aparició. Aquest descobriment, que ha estat publicat en un article a la revista ‘Pharmacological Research’, vol obrir la porta a més investigacions que tinguin per objectiu l’elaboració, a partir d’alguns compostos d’aquesta planta, de fàrmacs que puguin prevenir o ajudar a tractar aquesta malaltia.

Els científics, encapçalats pel professor Gnanasekar Munirathinam, estan estudiant diverses substàncies que es poden obtenir de la Glycyrrhiza glabra, la planta de la regalèssia, amb l’objectiu de determinar, en aquest cas, si poden prevenir l’aparició o aturar el creixement de tumors a la pròstata. Examinant-ne una en concret, la glicirricina, també coneguda com a àcid glicirricínic, van van veure que, efectivament, tenia potencial en la prevenció i lluita contra el càncer.

La planta de la regalèssia | Raffi Kojian / http://www.gardenology.org

Un compost molt conegut

La glicirricina, de fet, és el principal component de dóna el gust dolç a la regalèssia. Emprada a la indústria del tabac per millorar el sabor dels seus productes, entre les seves propietats, a més d’edulcorant, també és antinflamatori i expectorant, i té una acció limitada bacteriostàtica i antiviral. De fet, s’ha observat que té beneficis a l’hora d’aturar els herpes simples tipus II i II, el zóster i també el virus del papil·loma humà, i que a més també inhibeix la replicació tant del VIH com d’alguns coronavirus en cèl·lules humanes.

A tot això, la investigació també hi vol afegir el seu potencial anticancerígen, i continuar investigant per mirar com aprofitar-lo en el desenvolupament de teràpies de prevenció i tractament. De moment no s’han fet assaigs en humans de cap producte basat en la glicirricina per comprovar-ne els efectes anticancerígens.

La pegadolça, feta a partir de l’arrel, és un dels derivats més coneguts de la regalèssia | Piqsels

Un advertiment contra l’excés de regalèssia

A més, per prevenir la temptació de començar a consumir regalèssia en excés, cal recordar que té alguns efectes secundaris no gaire desitjables: la glicirricina té una activitat mineralocorticoide important, que origina retenció de sodi i aigua i pèrdua de potassi als ronyons i que, per tant, pot provocar edema i hipertensió. De fet, tècnicament, menjar massa regalèssia massa sovint pot arribar a causar la mort.

Nou comentari

Comparteix