Els sauròpodes, els grans dinosaures herbívors, tenien les plantes dels peus toves per tal d’aguantar el seu enorme pes. En un estudi publicat a ‘Science Advances’, un equip de paleontòlegs australians presenta proves que demostren la veracitat del que, fins ara, era una idea que no s’havia pogut demostrar.
Aquesta família de dinosaures, que inclou el diplodocus o el brontosaure, tenein cossos amb cues i colls molt llargs que els feien els animals de més llargada que han existit mai. Les eves potes del darrera eren molt gruixudes i poderoses, amb peus de tinc dits, i unes potes del davant més estilitzades. Tot i que és difícil trobar esquelets fòssils complets, els científics han aconseguit aprendre’n moltes coses i ara, amb la reconstrucció digital, es pot anar encara més enllà.
Caminaven d’una manera semblant als hipopòtams
Sovint s’havia pensat que els sauròpodes caminaven d’una manera semblant als elefants però, en un estudi anterior, un equip britànic va afirmar que eren massa amples per mantenir l’equilibri d’aquesta manera. Van arribar a la conclusió analitzant les petjades que se n’han trobat, fent servir la distància per especular com caminaven i comparant els resultats amb els d’animals moderns.
Els resultats apuntaven que la seva manera de caminar era oposada a la dels elefants i que, de fet, s’assemblava més a la dels hipopòtams que coneixem, amb un moviment diagonal que feia que sempre tinguessin una pota de cada costat ben posada a terra. Això també encaixaria amb la idea que, a les plantes dels peus, els sauròpodes hi devien tenir una capa de teixit tou per amortir la pressió sobre els ossos i les articulacions, especialment a l’hora de caminar, però no n’hi ha cap prova fòssil.
Sense soles toves no haurien pogut suportar el seu pes
Així doncs, els investigadors van fer servir fotografies dels peus de cinc sauròpodes de mides i pesos diferents –de 900kg a 34 tones– i els van fer servir per crear models digitals en 3D. Després de provar el seu mètode reconstruint el peu d’un elefant, van comparar la biomecànica de diverses postures per veure quin impacte tindrien en la pressió i la distribució del pes, tant amb peus tous com sense ells.
Els resultats indiquen que la postura és irrellevant ja que, sense una base tova per amortir, cap d’ells no hauria pogut aguantar el seu pes dret, i encara menys caminant. En canvi, en les proves amb una sola tova, l’estrès i la tensió es reduïen molt en totes les espècies, absorbint el xoc mecànic i alleujant l’esforç de suportar el pes. Així, tot i algunes diferències entre espècies, tots haurien pogut caminar bé.
Tot i això, els models també indiquen que, malgrat les soles toves, els sauròpodes haurien acabat patint lesions cròniques de l’estrès, i és per això que els científics proposen que també devien haver tingut teixits tous als músculs, els tendons i els lligaments per alliberar encara més la pressió.
