MonPlaneta
Un experiment reanimant porcs pot canviar la manera com entenem la mort
  • CA

Un experiment dut a terme per investigadors de la Universitat de Yale (Estats Units) ha fet un experiment que podria canviar la manera com comprenem la mort. Tal com expliquen a la revista ‘Nature’, han aconseguit restaurar la circulació sanguínia i algunes funcions cel·lulars en porcs molt més tard del que es creia possible, un indici que les cèl·lules no moren tan ràpidament com es pensava fins ara.

Els científics han aconseguit ‘reanimar’ parcialment porcs que feia més d’una hora que havien mort fent servir un nou sistema anomenat OrganEx, que permet que l’oxigen pugui tornar a circular pel seu cos, conservant les cèl·lules i alguns òrgans després d’una aturada cardíaca. Segons els responsables de l’experiment, els resultats apunten que la mort cel·lular es pot evitar i que la funcionalitat d’alguns òrgans vitals es pot restaurar durant molt més temps, obting la possibilitat a conservar òrgans humans per a trasplantaments durant molt més temps.

La comparació entre els ronyons d'un porc tractats amb un sistema d'oxigenació normal i amb OrganEx mostra grans diferències en les seves funcions | Universitat de Yale
La comparació entre els ronyons d’un porc tractats amb un sistema d’oxigenació normal i amb OrganEx mostra grans diferències en les seves funcions | Universitat de Yale

Un nou model d’un sistema prometedor

Per a això darrer potser encara falta continuar investigant, però el cert és que aquest treball té una importància enorme perquè demostra que les cèl·lules d’alguns òrgans dels mamífers, com el cervell, triguen hores a morir després del que nosaltres considerem ‘el moment de la mort’. Aquest estudi, de fet, ja es va fer a partir d’un que va dur a terme el mateix equip el 2019 i que, amb un sistema semblant, va impedir la degradació del cervell d’un porc mort.

L’OrganEx bombeja un fluid anomenat perfusat, barrejat amb sang, a través dels vasos sanguinis. El perfusat conté una forma sintètica de l’hemoglobina i d’altres compostos químics que ajuden a protegir les cèl·lules i impedir coàguls. Després de sis hores de tractament, els investigadors van veure com algunes funcions cel·lulars s’havien activat en parts dels porcs com el cor, els ronyons i el fetge, i que fins i tot s’havien reactivat parcialment les funcions dels òrgans.

A nivell cel·lular la recuperació gràcies a OrganEx també és molt visible | Universitat de Yale
A nivell cel·lular la recuperació gràcies a OrganEx també és molt visible | Universitat de Yale

Grans possibilitats pels trasplantaments i més enllà

Aquests resultats, doncs, sembla que prometen un gran futur a la nostra capacitat de conservar òrgans per a trasplantaments, un camp de la medicina que ara és força limitat i on, desgraciadament, sempre hi ha llistes d’espera que poden arribar a ser massa llargues. Gràcies a aquest sistema de perfusió, però, els òrgans es podrien conservar més temps i transportar més lluny, ampliant el ventall de possibilitats i les esperances de milions de persones arreu del món.

D’altra banda, però, els científics han deixat molt clar que no estaven ‘ressuscitant’ els porcs i que, fins i tot pel que fa als òrgans, caldrà investigar més per veure si un cop ‘reanimats’ es podrien fer servir per a trasplantaments. De moment se sap que, a nivell cel·lular i metabòlic, es pot fer que tornin a funcionar. Això, però, pot tenir moltes aplicacions mèdiques, fins i tot més enllà dels trasplantaments.

En cas d’infarts o ictus, per exemple, o fins i tot en persones que s’hagin ofegat, aquest sistema podria ser un camí a seguir per mantenir el bon funcionament i la circulació al cor o al cervell i poder reanimar-les millor. No obsant això, encara farien falta molts anys d’investigació perquè això fos una possibilitat real.

Porcs domèstics en una granja | Pxhere
Aquest experiment podria revolucionar la medicina en casos d’infart, ictus, trasplantaments… | Pxhere

Una nova perspectiva de la mort

Una altra derivada d’aquest estudi és, és clar, sobre el procés de la mort en sí mateix. En el moment final de la vida, que ha estat relativament poc estudiat, es produeixen un munt de processos bioquímics a causa de la falta de rec sanguini, el que es coneix com a isquèmia. L’oxigen i els nutrients que les cèl·lules necessiten per viure deixen d’arribar, i aquestes comencen a morir. En aquest experiment, però, s’ha pogut observar que, pel que sembla, aquest procés no passa tan ràpidament com perquè sigui inevitable o, fins i tot, com perquè no es pugui revertir.

Més notícies
L'edició genètica podria curar definitivament les cardiomiopaties hereditàries
La teràpia genètica eliminarà el risc de mort sobtada per cardiomiopaties
Els científics creuen que això es podria aconseguir ben aviat i podria salvar la vida de molts joves, especialment esportistes
La necrobòtica és un nou camp consistent a aprofitar el disseny eficient de la natura per fer servir animals morts com a robots | Universitat Rice
Neix la “necrobòtica”, la reanimació d’animals morts com a robots
Un equip d'enginyers ha fet servir cossos d'aranyes per agafar objectes
La Batalla de Waterloo (1815), oli de William Sadler
Els morts de la batalla de Waterloo podrien haver estat venuts com a adob
La 'desaparició' de desenes de milers de cadàvers fa sospitar els investigadors
El Parkinson s'ha relacionat amb la mort d'un tipus concret de cèl·lules del cervell que es desconeixia fins fa ben poc | NIH
Identifiquen un tipus de neurones que moren a causa del Parkinson
El descobriment aprofundeix en la nostra comprensió de la malaltia

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa