Un nou estudi publicat a la revista ‘Scientific American’ i elaborat per un equip d’investigadores dels Estats Units desmunta la teoria dels rols de gènere dels humans prehistòrics. Després d’analitzar la divisió del treball en base a les restes arqueològiques, determina que no hi ha cap prova concloent que les tasques s’assignessin en base al sexe, acabant amb una idea acceptada durant moltíssim temps.
Una teoria molt coneguda
La teoria clàssica és senzilla i prou coneguda: durant el Paleolític, fa entre 2,5 milions d’anys i 12.000 anys, els homes caçaven i les dones eren recol·lectores, una divisió del treball atribuïda a diferències anatòmiques. Aquesta proposta, a més, també posa als homes, els caçadors, com a impulsors de l’evolució humana.
Una llarga llista de raons per refutar-la
Si bé ja hi havia estudis anteriors que desafiaven aquesta idea, en aquest treball s’ha revisat les restes i la literatura arqueològica disponibles i s’ha conclòs que no hi ha gaires indicis per defensar una atribució dels rols socials en base al sexe. A més, estudiant la fisiologia de dones de l’època, consideren que no només eren perfectament capaces de caçar sinó que no hi ha res que faci pensar que no ho feien.
Les investigadores van trobar exemples d’igualtat de sexes en eines antigues així com la dieta, l’art, els costums funeraris i l’anatomia. El problema, afirmen, és que els investigadors del passat van etiquetar pràcticament tot el que s’anava descobrint com a masculí, sense pensar que les eines de pedra, per exemple, podrien haver estat fabricades perfectament per dones.
Les diferències anatòmiques reforcen la idea de la dona caçadora
Més enllà, però, l’estudi també es fixa en les suposades diferències anatòmiques que dificultaven caçar a les dones. Segons les seves conclusions, si bé els homes tenien avantatge en activitats de velocitat i força, com ara esprintar i llançar, les dones, fisiològicament, eren millors en activitats de resistència, com ara córrer molta estona. I totes aquestes activitats devien ser essencials per a la caça al Paleolític.
En aquest sentit, l’article també subratlla el paper de l’estrogen, una hormona més present en les dones, en aquesta diferència, ja que pot augmentar el metabolisme del greix i donar als músculs una font d’energia més duradora i impedir que es deteriorin. Els receptors d’aquesta hormona, que la dirigeixen cap a l’indret adient de l’organisme, existeixen des de fa 600 milions d’anys.
Finalment, hi ha un altre indici molt important: si s’analitzen les restes d’homes i dones del Paleolític, els patrons de traumes ossis són exactament els mateixos, indicant que duien a terme les mateixes activitats. Tot plegat, doncs, dóna suport a esmenar la plana a una teoria, la dels homes caçadors, que tampoc no hauria tingut gaire sentit pràctic en una societat de grups petits on ser flexible i que tothom pugui fer-ho tot és molt més útil.
Els nostres prejudicis aplicats a l’estudi d’un passat on no existien
Si és tan clar que la divisió sexual del treball hauria estat poc eficient, doncs, com és que s’ha considerat vigent durant tant de temps? Les mateixes investigadores consideren que els biaixos de gènere dels investigadors van permetre que la idea fos acceptada i fins i tot passés a la cultura popular, amb els llibres de text, els museus, el cinema i la televisió reforçant-la.
A més, rematen, quan investigadores dones havien publicat recerca que apuntava al contrari, se les havia ignorat, considerant que era ‘una crítica o una aproximació feminista’ i no, simplement, una anàlisi de la informació disponible desprovista d’un biaix que dóna sempre més protagonisme als homes. En aquest cas, si més no, la importància va ser la mateixa, com a mínim, fins l’aparició de l’agricultura i la ramaderia.
