La microbiota, també coneguda com a flora intestinal, són els bacteris que habiten a l’interior del nostre sistema digestiu i que juguen un paper molt important no només en la digestió pròpiament dita sinó també en molts altres processos determinants per a la nostra salut. Quan anem al lavabo, algunes d’aquestes bactèries formen part del que excretem, i és per això que resulta senzill analitzar l’estat de la microbiota de les persones, tant en quantitat com en varietat… fins i tot si fa moltíssim temps que han mort. En un estudi publicat recentment a la revista ‘Nature’ han fet exactament això però prenent unes mostres molt especials: restes seques de femta de fa més de 1.000 anys. Aquesta possibilitat els ha permès accedir a una “màquina del temps” on han pogut veure els canvis que l’higiene, el menjar processat i els antibiòtics han tingut en aquests organismes. I parlen, directament, d'”extinció massiva.
Les anàlisis de l’ADN d’aquests copròlits, extrets de refugis antics de Mèxic i de l’estat nord-americà de Utah, han permès veure per primera vegada com era la flora intestinal dels humans de fa un mil·lenni, i han detectat la desaparició de dotzenes d’espècies i una enorme pèrdua de diversitat que, afirmen, és irrecuperable. Fins ara, l’única manera que s’havia trobat de suposar com seria un microbioma antic és l’anàlisi del de les comunitats de caçadors recol·lectors actuals, que ja havia demostrat ser molt més diversa i que havia permès relacionar la baixa diversitat de la flora intestinal amb les “malalties de la civilització”: obesitat, diabetis, al·lèrgia… Conèixer de primera mà microbiomes ancestrals, però, ha fet que es vegi la magnitud de la destrucció d’aquests organismes.
Els investigadors van analitzar vuit copròlits d’entre els anys 0 i 1.000 de l’era cristiana, rehidratats per poder obtenir-ne les cadenes d’ADN més llargues que es poguessin. Després d’aïllar el que corresponia a bactèries, es van descobrir 181 genomes antics i que era altament probable que vinguessin dels intestins humans. Molts s’assemblaven als que es troben a mostres actuals de persones que tenen un estil de vida no-industrial, com ara espècies associades a dietes altes en fibra però també al consum de pèsols, panís i fins i tot a una dieta de supervivència a base de figues de moro, mill boscà i saltamartins. A més d’aquests organismes, però, i de l’absència de marcadors de resistència als antibiòtics, es van descobrir dotzenes d’espècies noves, que formaven més d’un terç del total d’organismes descoberts.
Així, l’estudi indica que hem perdut molts dels nostres amics microbians durant els darrers segles i que, com és de suposar, el nostre cos no ha tingut temps a adaptar-s’hi. Els investigadors estan molt emocionats amb aquests descobriments perquè suposen l’obertura d’una nova porta al coneixement de la història humana i el paper de la flora intestinal. De fet, qui sap si algun dia podrien ajudar a reconstruir la microbiota per millorar la nostra salut i reduir la incidència d’algunes malalties.
