El nostre cervell codifica diferent les frases segons la seva estructura, reaccionant de manera diferent, per exemple, a “el got és vermell” que a “el got vermell”. Aquest descobriment sorprenent ha estat fet per científics de l’Institut Max Planck de Psicolingüística i la Universitat Radboud, als Països Baixos i s’ha presentat en un estudi a la revista ‘PLOS Biology’, on demostren que el patró de reacció de les neurones a dues frases amb el mateix contingut canvia segons com es construeixen.

La interpretació d’un codi abstracte

Quan algú ens parla, la nostra ment relaciona els sons amb el seu coneixement de la gramàtica, un sistema de codis abstracte. La manera com ho fa és una de les preguntes més importants de la neurociència, perquè les frases són un exemple clar de coneixement estructural abstracte que no es pot observar directament a partir del discurs. Tot i que estan fetes de parts més petites, no totes les combinacions de proposicions o sintagmes formen frases, i els receptors necessiten el coneixement abstracte de l’estructura del llenguatge per comprendre-les.

La manera com es produeix aquest procés al nostre cervell ha estat objecte de diverses teories. Els responsables d’aquest estudi en tenien una, basada en simulacions per ordinador i que es basa en el temps. És per això que van provar de demostrar-la fent servir electroencefalografies per mesurar la resposta de les neurones a les frases, mirant de trobar diferències que responguessin a la codificació abstracta de la seva estructura.

El Parkinson s'ha relacionat amb la mort d'un tipus concret de cèl·lules del cervell que es desconeixia fins fa ben poc | NIH
Les neurones s’activen de maneres diferents segons l’estructura del llenguatge que sentim | NIH

Diferències segons l’estructura lingüística

Els investigadors van crear grups de frases i proposicions en neerlandès parlat com ara “el got vermell” i “el got és vermell”, que són gairebé idèntiques en durada i número de síl·labes i que tenen un significat molt semblant. També van crear imatges amb objectes, com ara un got, de cinc colors diferents.

A l’experiment hi van participar quinze parlants adults de neerlandès, que per a cada estímul parlat havien de fer una tasca d’entre tres possibles en ordre aleatori. La primera tenia a veure amb l’estructura, ja que havien de decidir si havien sentit una frase o una proposició prement un botó. La segona i la tercera estaven relacionades amb el significat, ja que havien de decidir si el color i l’objecte de l’estímul sonor corresponien a la imatge que les seguia.

Com passava amb els models per ordinador, els patrons d’activació de les neurones eren diferents en les proposicions que en les frases, tant en el temps com en la intensitat de les connexions. Així, sembla clar que el cervell separa el discurs segons l’estructura lingüística mitjançant el temps i la connecitivitat de la reacció de les neurones. Això pot obrir la porta a noves investigacions sobre la creació del llenguatge per part del cervell i fins i tot ajudar l’aprenentatge automàtic a treballar millor amb la comprensió lectora.

Més notícies
Les primeres paraules que aprèn un nadó són molt semblants independentment del seu rerefons lingüístic i cultural | Pixabay

“Mama”, “això”, “allò”… les primeres paraules d’un nadó són iguals arreu

Independentment de la llengua i la cultura, el primer que s'aprèn són paraules que atreuen l'atenció dels qui en tenen cura
:  - Mobile
Els records es fragmenten i s'emmagatzemen en indrets diferents del cervell, distribuïnt-los per poder evocar-los amb més facilitat

Descobreixen els llocs del cervell on s’emmagatzema cada part dels records

Aquest procés explica, per exemple, el famós episodi de 'la magdalena de Proust'
:  - Mobile
Les converses entre persones amb accents diferents duen a un fenomen conegut com a 'convergència lingüística' | Wikimedia Commons

Per què ‘s’encomanen’ els accents?

Una investigadora explica el fenomen de la convergència lingüística
:  - Mobile
Cadena d'ADN

Investigadors de la UB sostenen que la nostra capacitat per al llenguatge és fruit d’una evolució gradual

Dos estudis qüestionen la hipòtesi sobre l’evolució del llenguatge defensada per lingüistes com Chomsky
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa