La reproducció altera els ossos de formes permanents i que no es coneixien fins ara. Així ho ha descobert un equip d’antropòlegs que, en un article publicat a la revista ‘PLOS One’, expliquen com han treballat amb primats per identificar modificacions duradores a l’esquelet i que aquest canvia a mesura que la vida avança, no sent un organ estàtic sinó, al contrari, un que canvia en algunes circumstàncies.
Així, per exemple, haver-se reproduït fa que les concentracions de calci, magnesi i fòsfor als ossos siguin més baixos, uns canvis que sembla que tenen a veure amb el part en sí però també amb la lactància. No obstant això, els investigadors també apunten que, tot i que el calci i el fòsfor són necessaris per tenir uns ossos resistents, aquest descobriment no implica cap problema afegit ni pels primats ni pels humans sinó que, simplement, mostra que són dinàmics i responen als esdeveniments que es produeixen al llarg de la vida.
Els ossos canvien al llarg de la vida
Els ossos no són una estructura estàtica i immutable un cop hem acabat de créixer, sinó que s’ajusta i respon als processos fisiològics de les persones. Així, per exemple, la menopausa pot tenir efectes en els ossos. El que no se sabia, però, era si episodis anteriors, com ara la reproducció, també els podien afectar. És per això que els investigadors van estudiar els ossos primaris laminars, els més habituals en els adults, que canvien durant el temps i deixen marques biològiques que permeten seguir les alteracions durant tota la vida.
Un marcador de com ha estat la nostra vida
Examinant el creixement del fèmur de mascles i femelles de primats que van viure en un refugi de Puerto Rico i que van morir de mort natural, van poder comparar-lo amb l’historial de salut i reproductiu dels animals, arribant a relacionar la composició dels ossos amb aquests esdeveniments de manera prou clara.
Així, es van detectar concentracions diferents d’alguns elements en les femelles que havien tingut descendència respecte els mascles però també respecte les femelles que no s’havien reproduït. Així, en els ossos formats durant la reproducció, el calci i el fòsfor era menys present, mentre que durant la lactància tenien menys magnesi. D’aquesta manera, tant en primats com en humans, l’examen dels ossos pot revelar, per exemple, si una persona havia tingut fills o no o, fins i tot, durant quant de temps havia alletat.
