Dos bessons, un nen i una nena de Brisbane, a Austràlia, han estat identificats com els segons bessons semi-idèntics (o sesquizigòtics) que es coneixen al món i els primers que s’han pogut identificar durant l’embaràs de la mare. Segons explica un equip d’investigadors de la Universitat Tecnològica de Queensland a la revista ‘The New England Journal of Medicine’, l’explicació per aquest fet tan sorprenent és que l’òvul de la mare va ser fecundat simultàniament per dos espermatozous del pare abans que tingués temps de començar a dividir-se i a gestar una nova vida.
El descobriment es va fer durant una ecografia rutinària. Durant la sisena setmana de l’embaràs, l’existència d’una sola placenta i la posició dels sacs amniòtics indicava clarament que la mare esperava bessons idèntics… o així semblava, ja que una nova ecografia a la catorzena setmana va mostrar que aquests bessons, en realitat, eren un nen i una nena, una circumstància pràcticament impossible en bessons idèntics, que comparteixen tot el seu ADN i, per tant, també el sexe.
Quan un òvul és fecundat per dos espermatozous, el més habitual és que acabi tenint tres jocs de cromosomes -un de la mare i dos del pare-, cosa que és incompatible amb la vida humana i que dóna lloc a un embrió que sobreviu com a tal durant molt poc temps. En aquest cas, però, l’òvul fertilitzat va dividir a parts iguals els tres jocs de cromosomes en grups cel·lulars que es van dividir en dos, originant dos embrions bessons que comparteixen un joc de cromosomes però que tenen el segon diferent. Algunes cèl·lules contenen els cromosomes d’un espermatozou mentre les altres el contenen del segon i, per tant, en comptes de compartir el 100% de l’ADN patern, només en comparteixen una part.
El primer cas conegut de bessons semi-idèntics es va identificar als Estats Units l’any 2007, ja que un d’ells tenia genitals ambigus i, examinant-ne els cromosomes, es va veure que només compartien aproximadament la meitat dels provinents del pare. Aquest cas excepcional, que no s’ha pogut trobar ni tan sols examinant bases de dades de bessons idèntics nascuts amb anterioritat, ha sorprès enormement el món de la medicina.
