Un equip d’investigadors va descobrir fa uns mesos el que és, fins ara, el testimoni documentat més antic d’una aurora boreal. Segons un article publicat a la revista ‘Advances in Space Research’, la descripció ha estat identificada en un text xinès de fa 3.000 anys i situa l’aurora entre els anys 977 i 957 abans de Crist, tres segles abans que l’aurora que tenia el rècord fins ara, documentada en una tauleta assíria d’entre els anys 679 i 655 abans de Crist.
Les aurores, uns fenòmens espectaculars
Les aurores boreals o australs, segons l’hemisferi on tinguin lloc, són els grans efectes de llum i color que es produeixen quan les partícules carregades del Sol impacten contra la magnetosfera del nostre planeta. Allà, en xocar amb les molècules d’oxigen i de nitrogen, les fan brillar en franges de colors verds, liles, blaus i grocs espectaculars.
Un document històric antiquíssim
El document on hi ha la més antiga que se sap va ser registrada pels humans són els ‘Annals de Bambú’, una crònica de la Xina antiga que comença durant l’era de l’Emperador Groc i continua fins la unificació dels diversos regnes sota la dinastia Qin, la primera dinastia imperial del país. Per bé que l’autenticitat de les còpies de què es disposa a dia d’avui és discutida en algunes parts, n’hi ha que s’ha pogut comprovar que són efectivament, tan antigues com es pensa.
La descripció d’una aurora fa 3.000 anys
És en un d’aquests textos d’antiguitat contrastada, precisament, on es descriu l’aparició d’una llum de cinc colors al nord del cel nocturn, un fenomen que, sembla, es va produir a finals del regnat del rei Zhao de la dinastia Zhou. Tot i que les aurores són molt més habituals a prop dels pols, al segle X a.C. el Pol Nord magnètic era uns 15º més a prop del centre de la Xina del que és avui, de manera que era possible que, si l’aurora era prou potent, tenyís el cel nocturn amb les seves llums i colors espectaculars.
