Gràcies a les imatges captades per drons i a anàlisis del subsòl, un equip d’investigadors nord-americans ha descobert que una ciutat de l’antiga Sumèria de fa gairebé 5.000 anys es va alçar en uns aiguamolls. Els resultats de l’estudi, publicat al ‘Journal of Anthropological Archaeology’, revelen una estructura urbana molt diferent de com s’havia imaginat fins ara i obren la porta a repensar com es van desenvolupar els grans nuclis de població al bressol de la civilització, entre els rius Tigris i Èufrates, a l’actual Irak.
Una mena de Venècia de l’Antiguitat
La ciutat, anomenada Lagash, estava formada per quatre illes enmig dels aiguamolls connectades amb canals. Així, en comptes de formar-se a partir dels temples i els edificis administratius cap enfora, amb conreus irrigats i tot envoltat d’una sola muralla, sembla que aquest centre no existia i que cada sector es dedicava a sectors econòmics diferents, d’una forma comparable a la ciutat de Venècia.
Una de les illes, per exemple, era un centre de pesca i de recol·lecció de joncs per a la construcció. Dues altres, en canvi, es creu que les més antigues, estaven envoltades de muralles i tenien una planificació urbana molt més curosa, amb carrers rectes i una economia dedicada a l’agricultura i a l’artesania del fang. La quarta illa, més petita, era dominada per un gran temple. La presència de restes de ports a cada illa apunta que els viatges amb barca eren una forma de comunicació molt estesa, per bé que sembla que també hi havia ponts que les connectaven.
Una de les ciutats més antigues del món
Lagash, que era una de les ciutats més importants de Sumèria, la primera civilització del món, va ser fundada fa entre 4.900 i 4.600 anys i va ser habitada durant més d’un miler d’anys, passant per mans de l’imperi accadi i també dels babilonis. Les anàlisis fetes fins ara ja havien permès veure que, en aquell moment, la zona que ocupen era pantanosa, però es creia que s’havia alçat la terra per poder construir la ciutat i tancar-la tota amb una muralla.
Gràcies a les imatges preses pels drons, però, que aprofundeixen sota la superfície, s’han detectat restes d’edificis, muralles, carrers, canals i altres tipus d’estructures urbanes que han permès veure una Lagash completament diferent de la que s’imaginaven els arqueòlegs, amb un detall que fins i tot ha fet que s’identifiquessin quines eren les parts més densament habitades de l’urbs i les diferències entre les parts més planificades i altres construïdes de manera més caòtica, reflectint grans onades migratòries.
Una porta oberta a un passat desconegut
Al seu zènit, es creu que a la ciutat hi vivien desenes de milers de persones, ocupant un espai de fins a 6 quilòmetres quadrats, i que era un dels centres d’una civilització basada en el transport fluvial i el comerç entre nuclis de població molt propers. Com que Lagash va desaparèixer mentre altres ciutats continuaven ocupades durant la desaparició dels aiguamolls i el pas a una regió més àrida, aquesta urbs suposa una oportunitat única d’imaginar-se, també, com eren aquestes altres ciutats en el seu origen, abans de poder créixer i ocupar l’espai on abans hi havia aigua.
