El portal ‘Arkeonews’ es fa ressò del descobriment de les restes d’una ‘vampiressa’ del segle XVII en un cementiri proper a la localitat de Bydgoszcz, a Polònia. Segons explica la notícia, l’esquelet desenterrat duia una dalla al coll i un candau al dit gros del peu esquerre, dues coses que, segons la tradició popular, servien per impedir que els morts es tornessin a alçar i turmentessin els vius.
Una tradició antiquíssima
Els relats de vampirs o criatures semblants són presents a moltíssimes cultures, com també els rituals per protegir-se’n o evitar que els morts s’hi tornin. A Assíria, a l’antiga Mesopotàmia, fa 4.000 anys ja es parlava de la deessa demoníaca Lamastu, que es creia que matava nadons tant al bressol com, fins i tot, al ventre de les seves mares. També és prou coneguda Lilith, una dona amb les mateixes atribucions però que en aquest cas apareix als textos hebreus i es diu, fins i tot, que va ser la primera esposa d’Adam. Va ser d’aquest tipus de criatures que la tradició grega va crear la Làmia, un monstre que s’alimentava de la sang dels infants.
Aquestes històries, com també la del k’uei xinès, el vetala de l’Índia i tants d’altres, formen part de la tradició oral i escrita de les cultures d’arreu del món. El vampir modern, però, va aparèixer com un terror va va recórrer l’Europa de l’Est a principis i mitjans del segle XVIII, amb notícies que van arribar a Europa Occidental i que van inspirar la creació, el 1819, del primer vampir literari estricte: el d'”El Vampir”, de John William Polidori, metge de Lord Byron i autor d’una història sospitosament semblant, per bé que més senzilla, a la que el 1897 va fer que Bram Stoker fixés definitivament molts pilars del gènere: ‘Dràcula’.
Sistemes de protecció antivampirs
En la tradició, però, tots aquests vampirs i protovampirs van generar els seus propis sistemes de protecció tant dels vius com dels morts, com ara cremar els cossos, decapitar-los o, és clar, clavar-los una estaca al cor. De fet, en alguns casos les estaques es posaven damunt dels cossos en enterrar-los, de manera que, si els morts intentaven alçar-se, se les clavessin.
Polònia és un d’aquests indrets, on fins ara s’havien trobat esquelets amb el cap tallat, un cos amb un maó a dins de la boca i forats als ossos de les cames, de cap per avall mossegant el terra… Cap, però, com aquest, on la dalla era posada damunt del coll, de manera que si la dona ressuscitava i intentava alçar-se, se’l tallaria, i el candau indicava una mena de conjur per tancar l’etapa de la vida sense possibilitat de retorn.
Tota aquesta cura, creuen els investigadors, és pel fet que sembla que la dona era de classe social alta, com apunten, per exemple, les restes de roba de seda que s’han trobat al seu crani. Pel que fa a la raó d’aquesta protecció contra els vampirs, la calavera permet veure clarament una dent grossa i força sortida. Prou com perquè, al segle XVII, algunes persones haguessin pensat que era o bé un vampir o bé una bruixa.
