Una recerca liderada per dues universitats israelianes i amb la col·laboració de 20 investigadors de disciplines i països diversos ha aconseguit verificar molts dels relats bèl·lics narrats a l’Antic Testament i ha publicat els seus resultats a la revista ‘PNAS’. La cerca d’indicis en el terreny, amb la datació de 21 capes de destrucció a 17 jaciments arqueològics, ha permès identificar proves de les guerres a l’Orient Mitjà que apareixen a la Bíblia, concretament de les campanyes egípcies, aramees, assíries i babilònies contra els regnes hebreus d’Israel i Judà.
Els resultats apunten, per exemple, que el rei arameu Hazael va ser responsable de la destrucció de ciutats com Tel Rehov, Tel Zayit i Horvat Tevet, a més de la ciutat filistea de Gath. Alhora, l’estudi ha refutat que fos el mateix Hazael qui va destruir Tel Beth-Shean i que les ciutats del desert del Nègueb van ser destruïdes pels edomites, que van aprofitar que els babilonis havien arrasat Jerusalem i el regne de Judà.
L’empremta del camp magnètic de la Terra
Els geofísics, quan miren d’entendre com funciona el camp magnètic de la Terra, segueixen quins canvis ha patit al llarg de la història. Per això són molt útils els jaciments arqueològics que contenen minerals magnètics que, quan s’escalfen o es cremen, queden impresos amb el camp magnètic del moment.
Així, per exemple, el 2020 uns investigadors van saber quin era el camp magnètic en el novè dia del mes d’Av del 586 a.C., quan Nabucodonosor, rei de Babilònia, va destruir Jerusalem i el seu Primer Temple. Amb el mateix mètode, ara s’ha combinat la informació històrica, bíblica i les restes arqueològiques per datar 21 capes de destrucció i elaborar una nova eina de datació fiable de restes antigues.
Comprovant la veracitat de les guerres de la Bíblia
A partir d’aquí, i per comparació entre els camps magnètics, es pot comprovar si dos indrets es van cremar durant la mateixa campanya militar i fins i tot s’ha elaborat una corba d’intensitat del camp magnètic que es pot emprar d’una manera semblant a la datació per radiocarboni.
D’aquesta manera s’ha comprovat que Tel Rehov, Tel Zayit i Horvat Tevet i Gath van ser destruides durant la mateixa campanya i que Tel Beth-Shean, en canvi, ho va ser entre 70 anys i un segle abans, durant una campanya del faraó egipci Sheshonq. De fet, aquesta guerra apareix tant a l’Antic Testament com en una incripció del temple d’Amon a Karnak, amb el nom de la ciutat com una de les conquerides.
Una altra dada molt interessant obtinguda en aquest estudi és sobre la fi del regne de Judà, un fet històric discutit. Alguns experts creuen que el reialme no va ser completament destruit pels babilonis perquè, tot i que algunes ciutats van desaparèixer, altres no. Gràcies al nou mètode de datació s’ha vist que, efectivament, Nabucodonosor no va ser l’únic responsable de la fi del regne de Judà. Dècades després de la destrucció de Jerusalem i del Primer Temple, els edomites van aprofitar les circumstàncies per arrasar les ciutats que havien sobreviscut. És per això, potser, que llibres de la Bíblia hebrea com el Llibre d’Abdies mostren tant de rancor cap a aquest poble, suposadament destruït per la còlera divina.
Una nova eina per estudiar la història
Gràcies a aquesta nova eina, doncs, i combinant-ho amb una investigació a fons de les fonts històriques i d’altres restes, es pot aconseguir una datació molt precisa del passat. Amb la reconstrucció dels camps magnètics de més i més restes cremades, de fet, es podria establir quan es va produir un fet concret en comparació amb d’altres i, així, crear una línia temporal molt més clara i completa que cap aconseguida fins ara.
