L’anàlisi d’algunes dagues de l’Edat de Bronze ha demostrat, finalment, per què es feien servir. Tot i que sovint s’havia pensat que tenien una funció cerimonial, per indicar estatus i identitat, i que no tenien cap funció habitual, una nova tècnica d’anàlisi ha revelat quin era el seu ús més comú: especejar animals morts.
Una troballa típica de l’època
Les dagues de bronze van començar aparèixer a diversos indrets del món amb el descobriment d’aquesta aleació de coure i estany. En el cas d’Europa, les mostres més antigues són del mil·lenni IV a.C. Com que normalment han estat trobades en tombes plenes d’armes, on hi havia enterrats homes que semblava clarament que eren guerrers, molts investigadors havien teoritzat que es feien servir en els monuments funeraris per marcar l’estatus del mort dins de la comunitat. D’altres, però, pensaven que podien haver estat emprades com a armes o, fins i tot, com a eines per a altres feines.
Fins ara, a diferència del que passa amb altres materials, com la ceràmica o la pedra, no hi havia una manera d’analitzar el bronze i el coure per aconseguir més informació, però ara un equip liderat per la Universitat de Newcastle, a Anglaterra, n’ha desenvolupat un de pioner que ha permès analitzar deu dagues extretes d’un jaciment d’Itàlia, podent veure, per primera vegada, com es feien servir, per què i sobre quins materials s’aplicaven, tal com s’explica a un article publicat a la revista ‘Scientific Reports’.
Un nou mètode d’anàlisi
La tècnica fa servir una solució que taca els residus orgànics que queden a les dagues i, a través de diversos microscopis, ha permès identificar microresidus de col·làgen i de fibres òssies, musculars i de tendons, cosa que apunta que s’havia fet servir per especejar diversos tipus d’animals. Pel desgast i el tipus de restes, els usos devien comprendre de l’escorxat dels animals a tallar la carn i rascar la que estava més enganxada als ossos.
Per comprovar-ho, es van dur a terme una sèrie d’experiments amb rèpliques de les dagues fetes per experts, que van demostrar que eren aptes per processar carn d’animal. Després de fer-les servir, a més, també es van analitzar, obtenint resultats semblants als extrets de les dagues antigues.
Un avenç amb molt de futur
Gràcies a aquesta recerca, doncs, no només s’ha aconseguit esbrinar quin ús es donava a les dagues de bronze de les tombes antigues, sinó que també s’ha demostrat la possibilitat de buscar i identificar residus orgànics en metalls antics, una cosa que no semblava possible fins ara. Així, aquest tipus d’anàlisis es podran començar a fer servir i, probablement, aportar moltíssima informació valuosa per a la comprensió dels pobles i les cultures de l’Antiguitat.
