Un equip d’investigadors de la Universitat de Missouri – Colúmbia, als Estats Units, afirma en un article a la revista ‘Heredity’ que ha determinat quan i on es van domesticar els gats. Segons els resultats del seu estudi, aquest procés va tenir lloc a l’Orient Mitjà fa, aproximadament, 10.000 anys.
L’inici de la civilització
Les valls fèrtils on van néixer les primeres grans civilitzacions també havien estat, abans d’això, el lloc on els humans van passar de ser caçadors-recol·lectors a agricultors i ramaders. Aquest canvi, que va suposar una revolució pel que fa a l’accés al menjar però també en l’estructura social i política, també va fer que els humans comencessin a relacionar-se més amb els gats salvatges, que s’alimentaven de rosegadors i per tant els permetien controlar el que, d’una altra manera, hauria estat una plaga que els hauria fet perdre grans parts de les collites.
Analitzant l’ADN de gats d’arreu del món
En aquest estudi, els investigadors van recollir i analitzar l’ADN de gats de l’Orient Mitjà però també d’Europa, Àsia i Àfrica, comparant dos centenars de marcadors genètics per veure elements compartits i distintius. Gràcies a aquestes anàlisis, es poden observar canvis o tendències en les poblacions de gats tant durant les darreres generacions com fa milers d’anys. Amb tot això, doncs, els investigadors han mirat de muntar la història evolutiva dels gats.
Els resultats, a més, apunten que si bé altres animals, com els cavalls i el bestiar boví, es van domesticar diverses vegades a diversos llocs del món per separat, en el cas dels gats sembla que només van ser domesticats una vegada i que, després, els humans els van escampar per tot el món. ‘Domesticats’ per dir-ne d’alguna manera, és clar: els gats, malgrat tants milers d’anys, són una espècie semi-domesticada, perquè poden viure sols sense cap problema i el seu comportament no és tan diferent del que tenen els gats salvatges.
Un avenç en el concepte ‘One Health’
Gràcies a aquest estudi, a més, els gats són una mica més a prop de ser un model biomètic d’algunes malalties que afecten tant aquests felins com a les persones, com ara el nanisme, la ceguesa o la síndrome de ronyons poliquístics. Una aproximació al concepte ‘One Health’ on la investigació en la salut d’uns pot ajudar a millorar la salut dels altres.
