Un equip d’investigadors ha descobert els primers microbis coneguts que poden sobreviure alimentant-se exclusivament de virus. En un article publicat a ‘Proceedings of the National Academy of Science’ s’explica com cada exemplar d”Halteria’, un tipus de ciliats unicel·lulars, pot devorar-ne fins a un milió cada dia i proliferar fins i tot si són l’únic aliment que tenen a la seva disposició.
Dubtes sobre les propietats nutritives dels virus
Si bé els científics ja sabien que hi a alguns microorganismes que s’alimenten de virus presents a l’aigua com ara els clorovirus, que infecten i maten les algues, fins ara no se sabia del cert si aquests agents infecciosos podien aportar-los prous nutrients per sí sols com per permetre’ls créixer i reproduir-se. És per això que, en un experiment al laboratori, es van agafar exemplars d”Halteria’ i també de ‘Paramecium’, un altre tipus de microbi més gros, i se’ls va donar només clorovirus com a possible font d’aliment per veure què passava.
Resultats molt clars
Els ‘Halteria’ van créixer i reproduir-se, sent cada cop més nombrosos alhora que a l’altra banda, la quantitat de virus presents a l’aigua no deixava de baixar, indicant que se’ls estaven menjant. En el cas dels ‘Paramecium’, en canvi, no van poder créixer i reproduir-se només amb els nutrients aportats pels virus, cosa que apunta que no tots els ciliats en tenen prou com per satisfer les seves necessitats.
Si bé els virus poden ser una bona font de fòsfor, un element essencial per copiar el material genètic, fan falta moltíssims per aconseguir alimentar com cal un ésser viu, per petit que sigui. Així, segons els càlculs que van fer els investigadors, cadascun dels ‘Halteria’ devia menjar-se entre 10.000 i un milió de virus cada dia.
Un descobriment que pot canviar moltes coses
Si passem aquestes proporcions del laboratori a les condicions reals on viuen aquests microorganismes, la quantitat de virus que deuen devorar cada dia és increïblement elevada. A més, descobrir aquest consum tan elevat de virus, que entren a la cadena tròfica, també suposa trobar una font d’energia desconeguda o si més no subestimada fins ara. De fet, fins i tot podrien alterar la manera com comprenem el paper dels virus en el cicle del carboni.
