Un equip de científics de la Queen’s University de Belfast (Nord d’Irlanda) ha publicat un article a la revista ‘Journal of Photochemistry and Photobiology B: Biology’ on presenta la seva darrera creació, un plàstic que s’autoesterilitza per eliminar virus i bacteris. Barat i fàcil de convertir en objectes com ara davantals, podria ser una ajuda enorme per prevenir la propagació de malalties i infeccions tant als hospitals com a les llars.
Un material que reacciona amb la llum
En contacte amb la llum, el plàstic allibera compostos químics que maten els patògens que hi pugui haver a la seva superfície, fins i tot aquelles que tenen tendència a mantenir-se a la roba i les superfícies. La investigació que ha culminat amb la invenció d’aquest plàstic va iniciar-se a causa de la pandèmia de Covid-19, buscant maneres de reduir el contagi. Tot i que el SARS-CoV-2 viu relativament poc temps fora de cos, però, aquest nou material pot ser molt útil amb altres patògens que tenen una resistència molt més gran.
Un entorn hostil pels patògens
La idea era crear un material tan hostil als virus que no hi poguessin viure. Primer van pensar en el coure, que se sap que mata microbis per contacte, però no és gaire flexible. Així doncs, van decidir fer servir fulles primes de plàstic que contenen nanopartícules de diòxid de titani. En reaccionar amb la llum ultravioleta, fins i tot amb la que emeten les bombetes fluorescents, alliberen oxigen reactiu que interactua amb el material genètic del virus, matant-lo.
Resultats potencialment revolucionaris
Les proves amb dos virus de la grip, el de la Covid i un picornavirus, molt resistent fora del cos, han tingut resultats excel·lents, eliminant un milió de virus en només dues hores, i això que el test es va fer amb quantitats molt superiors a les necessàries per provocar una infecció en un humà.
És la primera vegada que es desenvolupa un material com aquest, que podria substituïr molts dels ‘films’ que es fan servir a dia d’avui, especialment en el sector de la sanitat, perquè s’autoesterilitzen sense que això tingui cap cost afegit. Així doncs, i un cop s’hagin fet proves en entorns reals, aquest producte podria acabar esdevenint una petita gran revolució que salvi milions de vides cada any.
