L’anàlisi d’una de les bases genòmiques de plantes més grans que existeixen ha permès descobrir com ho van fer les primeres plantes de la Terra per controlar l’aigua i poder viure a terra ferma, fa centenars de milons d’anys. L’estudi, dut a terme per les universitats de Bristol i Essex (Anglaterra) i publicada a ‘New Phytologist’, és important per entendre tant com van colonitzar tot el nostre planeta com per saber com es podrien adaptar en el futur davant del canvi climàtic.
L’evolució de les plantes terrestres durant els darrers 500 milions d’anys ha estat la base que ha permès construir la diversitat de les terres emergides del planeta. Algunes adaptacions, com les fulles i les arrels, els han permès controlar l’aigua i ocupar la terra, i aquestes eines desenvolupades per les primeres plantes ara són presents a tots aquests organismes, dels més grans als més petits.
Els investigadors van comparar els gens de 532 espècies per mirar quin paper tenen els gens més nous i més vells en aquestes adaptacions. Es van centrar en 218 relacionats amb adaptacions importants, com els teixits vasculars o les arrels. Així van descobrir que alguns trets primerencs, com ara els estòmats, els porus on es produeix l’intercanvi de gasos, estan relacionats amb l’origen dels nous gens, mentre que innovacions més tardanes, com les arrels, reciclen gens antics, mostrant que aquesta adaptació va anar per camins genètics diferents.
En resum, l’estudi mostra com hi va hacer diversos mètodes d’evolució que van permetre la diversificació de les plantes. Fins ara, no havia estat clar si les adaptacions havien estat per l’aparició de nous gens o per la modificació dels antics, però ara sembla clar que les plantes van evolucionar en moments i maneres diferents, amb tots dos mètodes contribuint a que el planeta sigui tan verd com és ara.
Aquest coneixement sobre com s’ha desenvolupat l’absorció i transport de l’aigua, essencial per a les plantes, permet conèixer els gens relacionats amb tot plegat i com es poden adaptar per millorar la seva resiliència davant l’augment de les temperatures, especialment en les espècies que fa servir l’agricultura.
