Un equip d’investigadors de la Universitat de Lausana (Suïssa) i la Universitat Paul Sabatier (França) han anunciat el descobriment que, almenys en una espècie de micos, la pressió de grup també és una causa de canvis en el comportament, com passa amb els humans. En un article publicat a ‘iScience’, expliquen com les conegudes com a ‘tumbili’, una espècie de mone verdes, tenen tradicions i adopten costums diferents a causa de l’entorn.

Les diferències socials entre grups

És ben sabut que les persones de comunitats diferents segueixen normes socials diferents a molts nivells, un fet que pot produïr-se entre grans grups però també, fins i tot, entre persones de barris diferents. És això, precisament, el que s’ha observat en les tumbili. Observades durant nou anys, els investigadors han determinat l’existència de tradicions i costums socials estables, que creen ‘atmosferes socials’ diferents a cada grup i que, creuen els autors de l’estudi, es transmeten de generació en generació a través de l’aprenentatge social.

Un fenomen poc estudiat en els animals

També fa temps que s’ha observat que hi ha espècies animals que segueixen tradicions. Fins ara, però, els estudis en aquest camp s’havien centrat en la presència o absència en aspectes com ara l’ús d’eines, i no s’havien explorat diferències més subtils en el comportament social que poden dur a diferències en l’atmosfera social de cada grup. És per això que, en aquest estudi, es van analitzar més de 84.000 interaccions socials entre gairebé 250 tumbilis al llarg de nou anys.

L’estudi va revelar diferències inesperades. Així, per exemple, en un dels grups, batejat com a AK, els micos tenien més tendència a tornar el favor quan un company els raspallava, i els comportaments afectius afirmatius hi eren molt més habituals que en altres grups. Un fet especialment curiós a més, és que, quan els mascles sortien d’un grup i anaven a parar a un de nou, canviaven ràpidament el seu comportament social per adaptar-s’hi, cosa que fa pensar en un fenomen semblant als canvis causats per la pressió de grup.

Conclusions molt interessants

Els resultats mostren, doncs, que els grups no només tenen tradicions socials diferents sinó que aquestes són estables i que ho són d’una manera que, probablement, és mediada socialment. Així, sembla que les diferències es transmeten a través de l’aprenentatge social, tot i que no es pot descartar que hi hagi altres diferències en l’entorn que hi juguin un paper.

Sabent tot això, els autors d’aquesta recerca afirmen que volen aprofundir en com apareixen i es transmeten aquestes tradicions, especialment quin és el paper d’alguns individus o líders dels grups a l’hora de pressionar els nouvinguts perquè canviïn la seva manera de fer.

Més notícies
Els ximpanzés i els goril·les de la conca del riu Congo estableixen relacions socials desconegudes fins ara | Kyle de Nobrega
Els ximpanzés i els goril·les estableixen relacions socials entre ells
Un equip aconsegueix per primer cop proves de comportaments amistosos entre primats d'espècies diferents
Els bonobos són un dels animals més propers als humans | LaggedOnUser / Wikimedia Commons (CC BY-SA 2.0)
Els bonobos cooperen amb membres desconeguts d’altres grups, com nosaltres
Aquest descobriment pot ajudar a saber com va evolucionar aquest tret social
Els ximpanzés fan servir estratègies bèl·liques per controlar i guanyar territori | Kyle de Nobrega
Els ximpanzés s’enfilen als turons per espiar què fan els grups rivals
Aquesta 'tàctica bèl·lica' no havia estat observada mai en cap altre espècie que la nostra
El comportament social ens diferencia tant dels altres primats com dels nostres parents homínids, i això té una explicació, si més no parcialment, genètica
La UB estudia el paper de l’oxitocina en el comportament social dels humans
Un treball compara els receptors d'aquesta hormona i la vasotocina en humans moderns, arcaics i primats no humans

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa