Un equip liderat per la Universitat de Tel Aviv, a Israel, ha descobert la mostra de menjar cuinat més antiga que s’ha trobat mai. Tal com expliquen en un article a la revista ‘Nature Ecology and Evolution’, aquestes restes tenen uns 780.000 anys i mostren els nostres avantpassats, probablement els Homo erectus, ja havien començat a cuinar el peix abans de menjar-se’l.
Peix fresc capturat a mà
Segons mostren restes de dents de peix trobades al costat de la vall Hula, on abans hi havia un llac, els habitants de fa gairebé 800.000 anys s’alimentaven d’una espècie de peix d’aigua dolça molt grossa actualment extingida, anomenada Luciobarbus longicep i que podia créixer fins als dos metres de llargada. Una pesca que, sembla, duien a terme a mà gràcies a la poca profunditat de les aigües.
Tot i que no s’ha trobat restes humanes al jaciment, les eines de pedra trobades són prou semblants a les d’Homo erectus trobades a altres indrets com per establir que hi ha una probabilitat molt alta que els responsables de cuinar el menjar fossin d’aquesta espècie prehumana. Un descobriment molt important i que mostra que, ja a principis de l’Edat de Pedra, es feia servir el foc de manera controlada i, a més, per cuinar els aliments.
Un moment importantíssim de l’evolució humana
El pas de menjar aliments crus a cuinar-los va ser un dels moments més importants de la història de l’evolució humana i, segons sembla, va començar molt abans del que es pensava fins ara. Fins ara, les proves més antigues de menjar cuinat provenien dels neandertals i els humans moderns, de què s’han trobat restes de fa uns 170.000 anys a l’actual Sud-àfrica.
Aquest canvi va permetre que els nostres avantpassats invertissin menys energia en buscar i digerir menjar fresc i cru, permetent que tinguessin més temps per desenvolupar sistemes socials i de comportament nous. A més, cuinar els aliments mata bacteris i augmenta el seu valor nutritiu, donant-los una font de menjar fiable.
Proves concloents de cocció premeditada
Per estar segurs que aquells habitants de la vora del llac van cuinar el peix i no només en van llençar les restes al foc, els investigadors van examinar canvis en els cristalls de l’esmalt de les dents, que varien segons la temperatura. Així és com van concloure que es van coure a entre 200 i 500 graus, molt menys del que haurien observat si les espines i les dents haguessin estat llençades directament a les flames. A més, per la composició química del mateix esmalt, també van poder veure que havien estat cuinats en estacions diferents de l’any, indicant que era un aliment habitual.
