Als anys seixanta, a la zona de la vall del Nil que actualment és Sudan, es van descobrir 61 esquelets humans que es consideren la prova més antiga de guerra organitzada entre persones. Aquestes restes, que tenen més de 13.000 anys, mostren ferides causades per una violència extrema, incloent ferides de punció que devien ser causades per llances o fletxes. Les darreres investigacions, però, publicades en un article a la revista ‘Scientific Reports’, mostren que la mort de totes aquestes persones no es va produir en una sola batalla sinó que, molt probablement, va ser la causa d’episodis violents continuats al llarg de molts anys i que la seva causa va ser, se sospita, un gran canvi climàtic a la regió.
Els investigadors van trobar ferides que no havien estat recollides en estudis anteriors i que indiquen que hi va haver diversos atacs durant la vida de les víctimes, que devien ser d’una petita comunitat de caçadors, pescadors i recol·lectors i on els homes, les dones i els infants eren atacats de la mateixa manera. L’única diferència és que en el cas de les dones hi havia més ferides als braços, que feien servir per protegir-se, mentre els homes en tenien més a les mans, que feien servir per lluitar. Pel que fa als nens, és molt més habitual que tinguessin ferides traumàtiques al cap. A més, el tipus de ferides demostra que no era entre persones de la mateixa comunitat i que es van trobar més de 100 ferides, tant anteriors com del moment de la mort, que encara tenien incrustats fragments de roca de les armes. En general, però, gairebé tots els cadàvers mostraven indicis de ferides que van d’ossos trencats a fletxes clavades. Pel que fa a la seva antiguitat, es va datar en 13.400 anys.
Pel que fa a la raó de tota aquesta violència, tot i que no hi ha manera de saber exactament què la va provocar, els investigadors creuen que es va deure a conflictes entre grups rivals que competien pels aliments i els recursos, escassos a causa de canvis molt forts en el clima, que segons la datació per carboni coincideix amb el final de la darrera Edat de Gel. Així, és possible que diversos grups es concentressin a la vall del Nil, on la disponibilitat d’aliments era molt més gran.
