Un crani de neandertal de fa 60.000 anys ha estat descobert al jaciment de l’Abric Romaní (Capellades, Anoia), una troballa que el seu codirector, Eudald Carbonell, ha qualificat de molt “important” i valuosa pel que fa al futur de les excavacions. Quaranta anys després que comencessin els treballs, per primera vegada s’han trobat restes humans, en aquest cas alguns fragments parcials d’un crani.

El descobriment estat anunciat aquest dijous pel mateix Carbonell i l’equip d’investigadors de l’Abric Romaní juntament amb la consellera de Cultura de la Generalitat, Natàlia Garriga. Carbonell ha explicat que està “emocionat” per aquesta troballa ja que, si bé l’any passat ja es van començar a veure canvis en els nivells del jaciment, no s’esperaven que els resultats fossin tan importants, “històrics”, segons l’arqueòleg.

El descobriment ha estat totalment inesperat | Direcció General de Patrimoni
El descobriment ha estat totalment inesperat | Direcció General de Patrimoni

Una troballa “espectacular”

El crani ha esta trobat al 18è nivell de les excavacions, després de quatre dècades de treballs que, gràcies a la “il·lusió, voluntat, esforç, intel·ligència i perseverança” dels qui hi han participat, han aconseguit donar aquests fruits tan importants. Per bé que són “bocins d’os”, tal com ha dit Carbonell, i que no són “cap tresor ni cap joia”, el que s’ha trobat és “espectacular”.

Ara serà el moment d’analitzar les restes mirant de recuperar tant l’ADN com algunes proteïnes per tal de conèixer-ne més detalls i poder posar el descobriment en el seu context. A més de saber si les restes són d’un home, una dona o una criatura, també es podran elaborar teories sobre per què els neandertals que vivien a l’Abric Romaní, que eren entre 6 i 12 segons es pensa, van abandonar aquests fragments ossis, a més de comprendre millor com era la vida fa 60.000 anys al que ara és Capellades.

El jaciment de l'Abric Romaní, a Capellades | Direcció General de Patrimoni
El jaciment de l’Abric Romaní, a Capellades | Direcció General de Patrimoni

La recompensa de 40 anys de feina

Els investigadors esperen continuar trobant encara més restes, com ha anat passant durant els darrers 40 anys. En aquest cas, els qui han fet el descobriment han estat uns estudiants predoctorals, en una troballa “inesperada”, segons Palmira Saladié, codirectora del jaciment. Amb el temps, les esperances de trobar restes òssies s’havien anat esvaïnt i, de sobte, s’han trobat molt més del que s’havien imaginat en un principi.

Natàlia Garriga, per la seva banda, ha felicitat els participants a l’excavació en nom del Govern i ha anunciat que, enguany, tant l’Abric Romaní com la cinglera on es troba seran declarats Bé Cultural d’Interès Nacional.

Més notícies
L'os tallat per neandertals | Oficina de Patrimoni de la Baixa Saxònia

Un os tallat per un neandertal fa 51.000 anys podria ser l’obra d’art més antiga del món

La troballa demostra que aquesta espècie feia servir el pensament simbòlic, que es creia exclusiu dels Homo sapiens sapiens
:  - Mobile
Arqueòlegs analitzant ossos trobats a la cova del Toll de Moià | ACN

Els neandertals menjaven i caçaven óssos de manera regular

Una recerca feta a les coves del Toll de Moià ha permès trobar eines de tall que certificarien que a més d'herbívors també s'alimentaven de carnívors
:  - Mobile
Reproducció artística d'humans primitius

La UB calcula quan es van produir les mutacions que ens van fer humans

Un nou estudi comparatiu estableix dos períodes d'aparició pels trets característics de la nostra espècie
:  - Mobile
Reconstrucció de l'Home de la Chapela en l'estat en què es va trobar el 1908 | Wikimedia Commons

Un neandertal, el cas més antic conegut de contagi d’animals a humans

Segons sembla, es podria haver contagiat mentre tallava carn
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa