A la Universitat de Califòrnia – Riverside, als Estats Units, un equip de geòlegs ha fet un descobriment sorpenent: l’ancestre més antic que es coneix de tots els animals que, a dia d’avui, viuen al nostre planeta, inclosos els humans. Aquesta criatura, una mena de petit cuc batejat com Ikaria warioota que va viure fa 555 milions d’anys, és el bilateri -un ésser amb “davant” i “darrere” i dos costats simètrics i amb els extrems connectats per un intestí- més primitiu que s’ha trobat mai.
Aquesta troballa, presentada en un article a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’, aporta coneixement a un moment crític de l’evolució, l’aparició de la simetria bilateral, clau per al moviment voluntari i l’organització física dels éssers que habiten la Terra i que han seguit tot els animals fins als nostres dies.
Tot i que s’ha trobat un animal, el Dickinsonia, que amb 558 milions d’anys d’antiguitat és anterior a l’Ikaria, aquest, un ediacarià, no és avantpassat nostre, ja que va viure abans de l’anomenada “explosió cambriana”, que va iniciar la cursa que va dur a existir a la majoria d’organismes actuals, especialment dels animals.
Els biòlegs evolucionistes havien predit, estudiant la genètica dels animals actuals, que el seu avantpassat més antic devia ser molt simple i petit i amb uns òrgans sensorials primitius. Així, es pensava que, per la falta d’ossos, els teixits tous haurien desaparegut i no en quedaria cap rastre.
D’ençà de la troballa, fa quinze anys, de túnels fossilitzats al sud d’Austràlia, els científics estaven convençuts que havien estat fets per bilateris, però no hi havia cap rastre del seu autor. Fa poc, però, el doctor Scott Evans i la professora Mary Droser van observar petites marques ovalades als túnels que, analitzades en detall, van revelar cossos cilíndrics d’entre 2 i 7 mil·límetres de llarg i entre 1 i 2,5 mil·límetres d’ample, amb un cos i una cua distingibles i una mica de musculatura, prou com per haver excavat els túnels.
En declaracions a la web de la mateixa UC Riverside, la professora Dorser explica com “és el fòssil més antic que tenim amb aquest tipus de complexitat”, afegint que “el Dickinsonia i altres coses grans eren, segurament, culs de sac evolutius”. Malgrat la seva forma simple, l’Ikaria era complex comparat amb altres fòssils contemporanis. S’amagava en forats sota la sorra del fons dels oceans buscant matèria orgànica, cosa que indica que les podia sentir.
La seva forma, a més, mostra clarament cara i darrere, mostrant un moviment direccionat a l’hora de fer els túnels. Les marques que hi ha a l’interior d’aquest rastres, a més, revelen que l’animal es movia amb contraccions musculars com les dels cucs. “És el que van predir els biòlegs evolutius”, conclou Droser, que afirma que “és molt emocionant que el que hem trobat encaixi tan bé amb la seva predicció”.
