Un equip de paleontòlegs ha trobat les restes del dinosaure més antic de l’Àfrica. Descobert a Zimbàbue, els fòssils tenen més de 230 milions d’anys d’antiguitat i corresponen a una espècie batejada com a Mbiresaurus raathi, que feia aproximadament un metre d’alçada, caminava dempeus i tenia el coll llarg i les dents esmolades. No obstant això, els científics afirmen que es tracta d’una espècie de sauropodomorf, un parent dels sauròpodes, que caminaven amb quatre potes.
Unes restes trobades a molt pocs llocs
L’esquelet del Mbiresaurus es va descobrir a la vall del riu Zambezi al llarg de dues expedicions que es van dur a terme els anys 2017 i 2019. Amb aquesta antiguitat, els fòssils corresponen a la primera part de l’evolució dels dinosaures, el període Triàssic, de què les restes són menys habituals que les corresponents al Juràssic o al Cretaci. Les restes d’aquest període, que es va acabar fa 200 milions d’anys, només han estat trobades a Amèrica del Sud, l’Índia i, ara, també a Zimbàbue.
Gràcies a aquesta troballa es podran conèixer més coses sobre l’evolució i la dispersió dels primers dinosaures, que van viure en un moment en què totes les terres del món encara eren juntes formant el súpercontinent Pangea. En aquell moment, de fet, l’actual Zimbàbue era a la mateixa latitud que els altres països on s’han trobat restes del Triàssic, cosa que podria donar pistes sobre on es van originar i quin camí van seguir fins a ser presents pràcticament a tot el món.
Pistes importants sobre l’origen dels dinosaures
Pel que sembla, doncs, els dinosaures van aparèixer en un entorn molt concret de l’extrem sud del planeta, que en aquell moment era humit i ple de vegetació, i es van anar escampant fins arribar a ser la forma de vida animal predominant al nostre planeta durant desenes de milions d’anys. En el cas d’aquesta darrera troballa, a més, és important perquè, tot i que es tracta d’un animal petit, formava part de la mateixa família que va donar origen als gegants com el diplodocus i el brontosaure.
