Un cuc cuirassat que va viure fa 518 milions d’anys podria ser l’avantpassat comú de tres grans grups d’animals. Això afirma un equip internacional d’investigadors en un article publicat a la revista ‘Current Biology’. Ha analitzat unes restes fòssils ben conservades d’un exemplar d’aquesta espècie, i tots els seus membres han quedat fascinat pels resultats.
L’animal, de poc més d’un centímetre, s’anomena Wufengella i va ser descobert a la Xina. Era una mena de cuc cobert d’una massa de plaques a la seva esquena, que li feien de closca. Al seu interior, hi havia un cos carnós amb una sèrie de lòbuls plans que sortien cap als costats i una mena de pèls entre aquests lòbuls i les plaques. Segons sembla, era un ésser originalment segmentat, com un cuc de terra actual.
La divisió dels animals segons la seva arquitectura
Totes aquestes característiques el fan molt estrany. La ciència divideix el regne animal en més de 30 fílums, corresponents a dissenys corporals genèrics. Cadascun d’ells té una sèrie de trets que el distingeixen dels altres, i n’hi ha molt pocs de compartits en més d’un grup, cosa que apunta que quan van aparèixer, durant l’anomenada “explosió cambriana” van evolucionar molt ràpidament.
Els braquiòpodes són un fílum que per fora s’assembla als bivalves perquè té dues closques i viu enganxat al fons del mar, a roques o a esculls. Per fins, però, són molt diferents, ja que filtren l’aigua fent servir uns tentacles que es plequen formant un òrgan amb forma de ferradura de cavall. Aquest organ, el lofòfor, és compartit pels braquiòpodes, els forònids i els briozous, que segons els estudis de les molècules del seu ADN són els parents més propers els uns dels altres. És per això, de fet, que formen un grup anomenat dels lofoforats.
Una troballa inesperada
Els investigadors, però, no pensaven trobar mai un dels avantpassats comuns d’aquests tres fílums, una mena de ‘baula perduda’ de més de 8.000 espècies existents actualment i de desenes de milers més d’extingides. A més, aquest descobriment també apunta cap al grup més proper a aquests tres, el dels anèl·lids –poliquets, cucs de terra, sangoneres–… ja que aquest animal fòssil s’assemblava més als segons que no pas als primers, amb l’excepció, és clar, del lofòfor. Una altra passa en la comprensió de l’evolució de la vida a la Terra que, per bé que és molt lenta, sovint fa salts sorprenents i gairebé sempre casuals.
