Fa aproximadament 540 milions d’anys, en l’anomenada “explosió cambriana”, la Terra es va omplir d’un gran número d’organismes vius que no havien existit mai fins aleshores. Comparats amb els animals que coneixem a dia d’avui, i fins i tot amb molts que van aparèixer mes tard i que no han arribat fins a la nostra era, aquests éssers eren extraordinàriament estranys. És el cas dels radiodonts, un grup d’artròpods primitius, dels quals recentment s’ha descobert una nova espècie gegantina pels estàndards de la seva era: media mig metre de llargada.
Les restes de l’animal van ser descobertes al Canadà, i la descripció publicada a la revista ‘Royal Society Open Science’ descriu el que és un dels éssers més grans que es coneixen del període Cambrià. Batejat com a ‘Titanokorys gainesi’, tenia aletes que li permetien desplaçar-se per l’aigua i una closca dura que cobria tot el que podríem anomenar la seva “cara”, que tenia ulls compostos, una boca plena de dents i urpes per capturar les seves preses. El seu cos era molt petit en comparació amb el seu cap, i és per això que el seu aspecte devia ser el d’una cara esgarrifosa i gegant –des d’un punt de vista humà– surant a l’aigua.
El curiós del fet que aquest animal, com tots els de la família dels radiodonts, tingués una closca dura, és que no se sap de què els podia protegir, perquè era molt més gran que la resta d’éssers que poblaven els mars de la Terra de fa 500 milions d’anys. Segons sembla, la seva forma li permetia baixar al fons, al llit marí, i desplaçar-s’hi buscant preses, fent servir la closca com si fos una aixada per aixecar la sorra i buscar els petits animals que hi vivien i que constituïen el seu aliment. Un nou descobriment, doncs, sobre la fauna que poblava el nostre planeta en el moment en què es va produir la gran diversificació d’espècies que va donar lloc a la gran majoria d’animals que coneixem a dia d’avui.
